Volocity, Pontoise, març de 2022
Lo Volocity prèp de Pontoise en març de 2022 © Volocopter

Lo diluns 21 de març de 2022 dempuèi l'aerodròm de Cormeilles en Vexin en Isla de França, l'aeronèf electric de Volocopter, Volocity, efectuèt un vòl d'ensag. Lo vòl es estat realizat en manual amb un pilòt, e en automatic.

L'aparelh s'enairèt lentament mercés a sas dètz-e-uèch pichòtas elices, montèt a una altitud de cinquanta mètres e aquí vaneguèt al dessús de l'aerodròm.

L'objectiu primièr de l'ensag èra d'evaluar lo nivèl de las emissions sonòras. Son estadas constatadas d'emissions inferioras 65 dB en vòl e de 75 dB al descolatge.

L'utilizacion d'aquel veïcul es prevista pels jòcs olimpics de 2024 que se debanaràn a París. Doas primièras linhas de demonstracion son previstas.

La primièra permetrà de jónher Saint-Cyr-l'Ecole a Issy-les-Moulineaux. La segonda permetrà als veïculs d'anar de l'aeropòrt del Bourget a París. La localizacion exacta dins París del vertipòrt es pas encara estada decidida.

Aqueles aparelhs que s'enairan verticalament son diches de vtòls, acronim que ven de la contraccion de vertical take-off and landing.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.