Lo VSS Imagine en 2021 © Virgin Galactic

Un vaissèl de mai per Virgin Galactic

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Lo VSS Imagine es lo primièr aparelh de tresena generacion de la societat. Lo sigle VSS, significa Virgin SpaceShip.

Lo primièr, lo VSS Enterprise, foguèt d'estruch en cors d'ensag en 2014. Un pilòt trobèt la mòrt.

Lo segond vaissèl de Virgin Galactic, lo VSS Unity, realizèt son primièr vòl en 2016. Es encara en activitat, participa als estudis menats pels engenhaires per melhorar las preformanças de lors aparelhs.

Los VSS son los aparelhs prevists per mandar de toristas en nauta altituda. Los vòls prevists son suborbitals, i pas de misa en orbita.

Praticament lo VSS es al descolatge associats a un vaissèl, dich, maire. Aqueste mena lo VSS en altituda. Un còp pro naut se destaca e, via sa motorizacion pròpria, monta a la verticala fins a 80 quilomètres. Praticament podèm pas, donc, aquí, parlar de viatges dins l'espaci ; aquel es segon la Federacion aeronautica internacionala situat al delà de la linha de Kármán, a 100 quilomètres.

Los primièrs ensages del VSS Imagine son prevists per l'estiu de 2021 dempuèi lo spacepòrt del Nòu Mexic al Estats Units : Spaceport America.

Los primièrs vòls comercials son eles presvists per 2022. De centenats de clients an ja reservats.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.