Lo VSS Imagine en 2021 © Virgin Galactic

Un vaissèl de mai per Virgin Galactic

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Lo VSS Imagine es lo primièr aparelh de tresena generacion de la societat. Lo sigle VSS, significa Virgin SpaceShip.

Lo primièr, lo VSS Enterprise, foguèt d'estruch en cors d'ensag en 2014. Un pilòt trobèt la mòrt.

Lo segond vaissèl de Virgin Galactic, lo VSS Unity, realizèt son primièr vòl en 2016. Es encara en activitat, participa als estudis menats pels engenhaires per melhorar las preformanças de lors aparelhs.

Los VSS son los aparelhs prevists per mandar de toristas en nauta altituda. Los vòls prevists son suborbitals, i pas de misa en orbita.

Praticament lo VSS es al descolatge associats a un vaissèl, dich, maire. Aqueste mena lo VSS en altituda. Un còp pro naut se destaca e, via sa motorizacion pròpria, monta a la verticala fins a 80 quilomètres. Praticament podèm pas, donc, aquí, parlar de viatges dins l'espaci ; aquel es segon la Federacion aeronautica internacionala situat al delà de la linha de Kármán, a 100 quilomètres.

Los primièrs ensages del VSS Imagine son prevists per l'estiu de 2021 dempuèi lo spacepòrt del Nòu Mexic al Estats Units : Spaceport America.

Los primièrs vòls comercials son eles presvists per 2022. De centenats de clients an ja reservats.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.