Lo EZ10 d'EasyMile
Lo EZ10 d'EasyMile en 2020

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros. Es la mai importanta dempuèi sa creacion en 2014.

Aquel argent a per vocacion de far madurar las solucions tecnologicas propausadas per la societat amb l'objectiu de ne debutar la comercializacions a la fin de l'an.

EasyMile desvolopa de mejans de transpòrts autonòm dins de cases d'usatges simples que son accessibles amb las tecnicas actualas.

Lor principal produch es la naveta EZ10 : un pichon bus que permet lo desplacament de las presonas dins d'environaments del trafic redusit, coma los campuses universitaris, los espitals o las entrepresas.

Propausan tanben un tractor TractEasy. Pòt tractar de wagons de mèrças o de material divers d'un punt a un autre sus un parcors plan definit.

Aqueles aparelhs son autonòms e electrics. Los servicis qu'ofrisson son mens costoses qu'amb las ancianas tecnologias. Aquò tant del costat material : l'entreten de veïculs electric es leugièr ; que del costat salarial : i a pas de menaire.


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.