Lo EZ10 d'EasyMile
Lo EZ10 d'EasyMile en 2020

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros. Es la mai importanta dempuèi sa creacion en 2014.

Aquel argent a per vocacion de far madurar las solucions tecnologicas propausadas per la societat amb l'objectiu de ne debutar la comercializacions a la fin de l'an.

EasyMile desvolopa de mejans de transpòrts autonòm dins de cases d'usatges simples que son accessibles amb las tecnicas actualas.

Lor principal produch es la naveta EZ10 : un pichon bus que permet lo desplacament de las presonas dins d'environaments del trafic redusit, coma los campuses universitaris, los espitals o las entrepresas.

Propausan tanben un tractor TractEasy. Pòt tractar de wagons de mèrças o de material divers d'un punt a un autre sus un parcors plan definit.

Aqueles aparelhs son autonòms e electrics. Los servicis qu'ofrisson son mens costoses qu'amb las ancianas tecnologias. Aquò tant del costat material : l'entreten de veïculs electric es leugièr ; que del costat salarial : i a pas de menaire.


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Retorn dels umans sus la Luna

Artemis, Orion, Gateway, NASA

Dins l'encastre del programa Artemis bailejat per la NASA lo retorn dels umans sus la Luna èra previst per 2024. En novembre de 2021 Bill Nelson en carga del projècte per l'agéncia estatsunidenca anoncièt que l'eveniment se podriá pas organizar abans 2025 « al pus lèu ».

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.