Lo EZ10 d'EasyMile
Lo EZ10 d'EasyMile en 2020

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros. Es la mai importanta dempuèi sa creacion en 2014.

Aquel argent a per vocacion de far madurar las solucions tecnologicas propausadas per la societat amb l'objectiu de ne debutar la comercializacions a la fin de l'an.

EasyMile desvolopa de mejans de transpòrts autonòm dins de cases d'usatges simples que son accessibles amb las tecnicas actualas.

Lor principal produch es la naveta EZ10 : un pichon bus que permet lo desplacament de las presonas dins d'environaments del trafic redusit, coma los campuses universitaris, los espitals o las entrepresas.

Propausan tanben un tractor TractEasy. Pòt tractar de wagons de mèrças o de material divers d'un punt a un autre sus un parcors plan definit.

Aqueles aparelhs son autonòms e electrics. Los servicis qu'ofrisson son mens costoses qu'amb las ancianas tecnologias. Aquò tant del costat material : l'entreten de veïculs electric es leugièr ; que del costat salarial : i a pas de menaire.


Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.