Lo 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin organizarà son primièr vòl espacial amb de toristes.

Preveson d'èsser tres exactament. Una persona independenta de la societat qu'aurà ganhada a l'enquant sa plaça, Mark Bezos lo fraire de Jeff Bezos fondator de la societat Blue Origin, lo tresen passatgièr serà Jeff Bezos el meteis.

Qualques toristes an ja poscut viatjar en orbita bassa. Es Dennis Tito via las societats MirCorp e Space Adventure que devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt en 2001 uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi qualques personas fan lo viatge amb los astronautas de las missions estatalas.

Amb lo vòl de Blue Origin lo 20 de julhet lo torisme espacial prendrà un autra dimencion, los vòls seràn mens car e se faràn mai nombroses. Serà pas pr'aquò question aicí de misa en orbita mas de simple sauts a un pichon centenat de quilomètres de naut e per qualques minutas solament.

L'astronau de Blue Origin se nomma lo New Shepard.

Una autra societat se prepara per l'aventura : Virgin Galactic que prevei d'efectuar sos primièr vòls comercials en 2022.


Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.