Atea, Ascendance
L'Atea tal que previst per sos conceptors en 2021 © Ascendance

La societat Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa desvolopa dempuèi qualques ans un avion ibrid. Lo 1èr de decembre de 2021 son director, Jean-Christophe Lambert, desvelèt l'aparéncia de l'aparelh que preveson de comercializar.

L'avion que propausan los engenhaires tolosencs se pòt enairar verticalament. Possedirà per aquò far uèch elices insartidas dins las doas alas. Alas que seràn posicionadas una a l'avant de l'aparelh e l'autre per darrièr. Doas autras elices en posicion normalas, una davant e una darrièr, asseguraràn la propulcion orizontala de l'aparelh qu'aurà per nom Atea. Podrà embarcar fins a cinc personas.

Los primièrs tèsts son prevists per 2023 per una debuta de produccion en 2025.

Aquel avion es estat concebut per volar en zòna periurbana sus de distàncias cortas. Posedirà 400 km d'autonomia. Sas emissions de gas carbonic seràn redusidas de 80 % rapòrt a un avion de la meteissa categoria.

La societat creada en 2018, trabalhèt tres ans per desvolopar l'aparelh, quatre prototipe son estats concebuts.

Dins aquela nòva categoria d'aparelh nascuda recentament diches VTOL per Vertical Take-Off and Landing la concuréncia es ruda. Son ja presents sul mercat amb d'aparelhs foncionals : Airbus amb son CityAirbus o encara Volocopter e son VoloCity.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.