Atea, Ascendance
L'Atea tal que previst per sos conceptors en 2021 © Ascendance

La societat Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa desvolopa dempuèi qualques ans un avion ibrid. Lo 1èr de decembre de 2021 son director, Jean-Christophe Lambert, desvelèt l'aparéncia de l'aparelh que preveson de comercializar.

L'avion que propausan los engenhaires tolosencs se pòt enairar verticalament. Possedirà per aquò far uèch elices insartidas dins las doas alas. Alas que seràn posicionadas una a l'avant de l'aparelh e l'autre per darrièr. Doas autras elices en posicion normalas, una davant e una darrièr, asseguraràn la propulcion orizontala de l'aparelh qu'aurà per nom Atea. Podrà embarcar fins a cinc personas.

Los primièrs tèsts son prevists per 2023 per una debuta de produccion en 2025.

Aquel avion es estat concebut per volar en zòna periurbana sus de distàncias cortas. Posedirà 400 km d'autonomia. Sas emissions de gas carbonic seràn redusidas de 80 % rapòrt a un avion de la meteissa categoria.

La societat creada en 2018, trabalhèt tres ans per desvolopar l'aparelh, quatre prototipe son estats concebuts.

Dins aquela nòva categoria d'aparelh nascuda recentament diches VTOL per Vertical Take-Off and Landing la concuréncia es ruda. Son ja presents sul mercat amb d'aparelhs foncionals : Airbus amb son CityAirbus o encara Volocopter e son VoloCity.


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.