Atea, Ascendance
L'Atea tal que previst per sos conceptors en 2021 © Ascendance

La societat Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa desvolopa dempuèi qualques ans un avion ibrid. Lo 1èr de decembre de 2021 son director, Jean-Christophe Lambert, desvelèt l'aparéncia de l'aparelh que preveson de comercializar.

L'avion que propausan los engenhaires tolosencs se pòt enairar verticalament. Possedirà per aquò far uèch elices insartidas dins las doas alas. Alas que seràn posicionadas una a l'avant de l'aparelh e l'autre per darrièr. Doas autras elices en posicion normalas, una davant e una darrièr, asseguraràn la propulcion orizontala de l'aparelh qu'aurà per nom Atea. Podrà embarcar fins a cinc personas.

Los primièrs tèsts son prevists per 2023 per una debuta de produccion en 2025.

Aquel avion es estat concebut per volar en zòna periurbana sus de distàncias cortas. Posedirà 400 km d'autonomia. Sas emissions de gas carbonic seràn redusidas de 80 % rapòrt a un avion de la meteissa categoria.

La societat creada en 2018, trabalhèt tres ans per desvolopar l'aparelh, quatre prototipe son estats concebuts.

Dins aquela nòva categoria d'aparelh nascuda recentament diches VTOL per Vertical Take-Off and Landing la concuréncia es ruda. Son ja presents sul mercat amb d'aparelhs foncionals : Airbus amb son CityAirbus o encara Volocopter e son VoloCity.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.