Artemis 1 : partença
Fusada de la mission Artemis 1 en partença lo dimècre 16 de novembre de 2022

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Previst al mes d'agost, la partença d'aquela primièra mission lunara èra estada reportada per de rasons tecnicas. Lo lançament s'es plan passat. Orion es en rota vèrs la Luna coma previst pels engenhaires.

Cap d'astronauta es pas embarcat per aquesta primièra mission. A per objectiu primièr de validar l'operacionalitat de la capsula Orion, notadament sa capacitat a aparar los astronautas, al còp dins l'espaci e del temps de son intrada dins l'atmosfèra terrestra un còp la mission acabada.

Es per la segonda mission, Artemis II, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús ; ne faràn simplament lo torn. Calrà per que d'umans tornen pausar lo pè sul satellit de la Tèrra esperar la mission d'après. Cap de data es pas encara estada prevista per aquesta eveniment.

La fusada emplegada per las missions Artemis es la dicha SLS (Space Launch System), megafusada recentament desvolopada per poder mandar de cargas fins a la Luna. Al delà, es de concébrer l'aparelhs per se pausar o encara l'estacion prevista en rotacion al torn de l'astre e que deu acculhir los astronautas.

Orion en novembre de 2022

L'astronau Orion a proximitat de la Luna. Mission Artmis I, novembre de 2022


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.