Artemis 1 : partença
Fusada de la mission Artemis 1 en partença lo dimècre 16 de novembre de 2022

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Previst al mes d'agost, la partença d'aquela primièra mission lunara èra estada reportada per de rasons tecnicas. Lo lançament s'es plan passat. Orion es en rota vèrs la Luna coma previst pels engenhaires.

Cap d'astronauta es pas embarcat per aquesta primièra mission. A per objectiu primièr de validar l'operacionalitat de la capsula Orion, notadament sa capacitat a aparar los astronautas, al còp dins l'espaci e del temps de son intrada dins l'atmosfèra terrestra un còp la mission acabada.

Es per la segonda mission, Artemis 2, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús ; ne faràn simplament lo torn. Calrà per que d'umans tornen pausar lo pè sul satellit de la Tèrra esperar la mission d'après. Cap de data es pas encara estada prevista per aquesta eveniment.

La fusada emplegada per las missions Artemis es la dicha SLS (Space Launch System), megafusada recentament desvolopada per poder mandar de cargas fins a la Luna. Al delà, es de concébrer l'aparelhs per se pausar o encara l'estacion prevista en rotacion al torn de l'astre e que deu acculhir los astronautas.

Orion en novembre de 2022

L'astronau Orion a proximitat de la Luna. Mission Artmis 1, novembre de 2022


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).