Susie d'ArianeGroup
L'astronau Susie e son modul de servici tals qu'imaginats per sos conceptors en 2022© ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Susie serà un pichon vaissèl reutilizable, aurà per vocacion de respondre als besonh futurs de transpòrt de las missions espacialas europèas.

Podrà foncionar en mòde automatic per carrejar de cargas (mòde cargo) o permetre de missions abitadas amb d'astronautas embarcats ; fins a cinc personas podràn prene plaça dins l'astronau.

Susie es la responsa d'ArianeGroup a l'apèl de l'ESA e de la Comission Europèa que desiran dotar Euròpa de nòvas capabilitats en matèria espaciala. En 2023 Euròpa depend dels Estats Units per mandar dins l'espaci d'astronautas alara que dispausa de totas las competéncias necitas per desvolopar un mòde de transpòrt polivalent. Los industrials europèus participan regularament als programas de la NASA (construcion d'abitacles de las estacions, modul de servici d'Orion...).

L'aparelh podrà èsser mandat per las futuras fusadas Ariane 6 o las que vendràn après.

L'acronim Susie significa : Smart Upper Stage for Innovative Exploration.


Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.