Susie d'ArianeGroup
L'astronau Susie e son modul de servici tals qu'imaginats per sos conceptors en 2022© ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Susie serà un pichon vaissèl reutilizable, aurà per vocacion de respondre als besonh futurs de transpòrt de las missions espacialas europèas.

Podrà foncionar en mòde automatic per carrejar de cargas (mòde cargo) o permetre de missions abitadas amb d'astronautas embarcats ; fins a cinc personas podràn prene plaça dins l'astronau.

Susie es la responsa d'ArianeGroup a l'apèl de l'ESA e de la Comission Europèa que desiran dotar Euròpa de nòvas capabilitats en matèria espaciala. En 2023 Euròpa depend dels Estats Units per mandar dins l'espaci d'astronautas alara que dispausa de totas las competéncias necitas per desvolopar un mòde de transpòrt polivalent. Los industrials europèus participan regularament als programas de la NASA (construcion d'abitacles de las estacions, modul de servici d'Orion...).

L'aparelh podrà èsser mandat per las futuras fusadas Ariane 6 o las que vendràn après.

L'acronim Susie significa : Smart Upper Stage for Innovative Exploration.


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.