Ariane 5 lo 25/12/2021
Ariane 5 al descolatge lo 25 de decembre de 2021 amb lo telescòpi James Webb a bòrd © ESA

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Es una fusada Ariane 5 que foguèt emplegada per sa misa en orbita. Aqueste telescòpi es lo mai gròs e lo mai poderós jamai mandat dins l'espaci.

Li calrà quatre setmanas abans de poder començar son trabalh, lo temps de se metre corrèctament en orbita, de desplegar sos panèls solaris e autres panèls de proteccion o d'aprestar sos sistèmas optics. Serà plaçat al punt de Lagrange L2.

Sa concepcion es estada bailejada per la NASA. An collaborats al projècte las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA).

Aquel telescòpi serà dedicat a l'observacion de las estelas amb per objectiu de ne saupre mai sul procèssus que permetèt lor formacion. S'interessarà tanben a las exoplanetas : amassarà de donadas que permetràn als cercaires de definir amb precision la composicion de lors atmosfèras.

La NASA met a disposicion un site per saupre exactament la posicion del telescòpi.

Ariane 5 e James Webb

Esquèma de la fusada Ariane 5 amb, embarcat, lo telescòpi James Webb


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.