solelh
Susfàcia del solelh © NSF

Son d'imatges d'una precision jamai obtengudas que venon d'èsser registradas mercés al telescòpi terrestre Daniel K. Inouye Solar Telescope (DKIST).

Bassat sus la montanha Haleakala de l'illa de Maui a Hawaii aqueste es estat concebut especialament per l'observacion del Solelh per fin de melhor comprene sa constitucion e sa dinamica.

La presentacion es estada facha per los cercaires lo 29 de genièr de 2020.

Se pòdon veire sus las fotografias las celulas en convencions que se forman a la susfàcia de l'astre. Fan mai o mens 1 000 km de diamètre e son en perpetuala evolucion : se forman, se desforman, apareisson o desapareisson en foncion dels movements que se crean a la surfaça de l'estela.

Los detalhs pus pichons que se pòdon veire mercés a aquel novèl telescòpi an una talha de qualques detzenas de quilomètres.

Aqueles estudis an per tòca de melhor comprene lo camp magnetic del solelh e son evolucion. Aquesta es ligat a la dinamica complexa del plasma a la susfàcia de l'astre.

Aquela metèo magnetica solara a d'impactes sus Tèrra. Es notadament responsabla de las auròras borealas que son sens dangièr, mas los poderoses oratges magnetic que se descadenan qualques còps, pòdon, eles, perturbar lo foncionament d'installacions electronicas e son pel moment de mai preveires.

 


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.