solelh
Susfàcia del solelh © NSF

Son d'imatges d'una precision jamai obtengudas que venon d'èsser registradas mercés al telescòpi terrestre Daniel K. Inouye Solar Telescope (DKIST).

Bassat sus la montanha Haleakala de l'illa de Maui a Hawaii aqueste es estat concebut especialament per l'observacion del Solelh per fin de melhor comprene sa constitucion e sa dinamica.

La presentacion es estada facha per los cercaires lo 29 de genièr de 2020.

Se pòdon veire sus las fotografias las celulas en convencions que se forman a la susfàcia de l'astre. Fan mai o mens 1 000 km de diamètre e son en perpetuala evolucion : se forman, se desforman, apareisson o desapareisson en foncion dels movements que se crean a la surfaça de l'estela.

Los detalhs pus pichons que se pòdon veire mercés a aquel novèl telescòpi an una talha de qualques detzenas de quilomètres.

Aqueles estudis an per tòca de melhor comprene lo camp magnetic del solelh e son evolucion. Aquesta es ligat a la dinamica complexa del plasma a la susfàcia de l'astre.

Aquela metèo magnetica solara a d'impactes sus Tèrra. Es notadament responsabla de las auròras borealas que son sens dangièr, mas los poderoses oratges magnetic que se descadenan qualques còps, pòdon, eles, perturbar lo foncionament d'installacions electronicas e son pel moment de mai preveires.

 


Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.