solelh
Susfàcia del solelh © NSF

Son d'imatges d'una precision jamai obtengudas que venon d'èsser registradas mercés al telescòpi terrestre Daniel K. Inouye Solar Telescope (DKIST).

Bassat sus la montanha Haleakala de l'illa de Maui a Hawaii aqueste es estat concebut especialament per l'observacion del Solelh per fin de melhor comprene sa constitucion e sa dinamica.

La presentacion es estada facha per los cercaires lo 29 de genièr de 2020.

Se pòdon veire sus las fotografias las celulas en convencions que se forman a la susfàcia de l'astre. Fan mai o mens 1 000 km de diamètre e son en perpetuala evolucion : se forman, se desforman, apareisson o desapareisson en foncion dels movements que se crean a la surfaça de l'estela.

Los detalhs pus pichons que se pòdon veire mercés a aquel novèl telescòpi an una talha de qualques detzenas de quilomètres.

Aqueles estudis an per tòca de melhor comprene lo camp magnetic del solelh e son evolucion. Aquesta es ligat a la dinamica complexa del plasma a la susfàcia de l'astre.

Aquela metèo magnetica solara a d'impactes sus Tèrra. Es notadament responsabla de las auròras borealas que son sens dangièr, mas los poderoses oratges magnetic que se descadenan qualques còps, pòdon, eles, perturbar lo foncionament d'installacions electronicas e son pel moment de mai preveires.

 


Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.