sabla-marsDecembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.

Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.

L'experiment confirmèt la capacitat dels apleches a menar las analisas segon la especificacions previstas.

Los otisses d'analisa SAM (Sample Analysis at Mars) e CheMin (Chemestry an Minerology) an detectats un ensemble complex de compausats quimics : aiga, sulfur e perclorat (ClO4-).

La quantitat d'aiga constatada èra mai importanta que çò previst.

Lo perclorat es un element reactiu. Un còp calfats, los escapolons formèron amb d'autres compausats de clorometan (CH3Cl) es aquesta molecula carbonada que los aparelhs an detectada.

Segon la NASA lo clòr es ben d'origina marsiana, mas lo compausat carbonat present que permetèt la produccion de clorometan es pas conegut, la siá provenença tanpauc, podriá èsser d'origina terrèstre - matèria residuala encara presenta dins la cambra, menada pel veïcul - podriá venir de l'espaci o enfin plan segur de Mars dins aquel cas podriá èsser non pas d'origina biologica mas geologica.

Cap de descobertas majora donc pel moment, qualques confimacions (preséncia de perclorata ja detectada per la mission NASA's Phoenix Lander), d'incertiuds e de questions.

La mission se perseguís vèrs lo site Gleneg e lo Mont Sharp, tòca de l'expedicion.

[Istoric de la mission] - Sorsa NASA - 03/12/2012 - [ligam]

[I a d'aiga liquida sus Mars] - 28/09/2015


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.