Istoric de la mission Mars Science Laboratory, veïcul Curiosity

Novembre-decembre de 2012 : primièra analisa detalhada del sòl. D'unas traças d'elements carbonats son registradas. L'experiéncia confirma lo bon foncionament del material embarcat. Lo govèrn estatsunidenc anóncia la preparacion d'una novèla mission per 2020, sus la basa de la mission Curiosity en cors (veïcul robotizat d'exploracion scientifica) e confirma sa volontat de mandar d'umans sul planeta Mars vèrs la annadas 2030.

Septembre-octobre de 2012 : tèst dels otisses, configuracion del material, primièrs desplacaments del veïcul.

Agost de 2012 (05/08/2012) : Curiosity se pausa sus Mars. Los primièrs imatges arrivan quasi sul pic.

2011-2012 : viatge entre la Tèrra e Mars.

Novembre de 2011 (26/11/2011) : lançament a Cap Canaveral del Mars Science Laboratory amb, embarcat, lo veïcul Curiosity. Aplech de lançament : fusada Atlas V.

2009-2011 : preparacion de la mission, concepcion e construccion del veïcul (ròdas, motors, alimentacion), dels instruments (camèras, detectors, espectromètres...), ensages, misa en plaça de las collaboracions internacionalas.

Mai de 2009 : lo nom del veïcul es causit : Curiosity segon la proposition de Clara Ma.

Novembre de 2008 : la NASA convida los enfants de las escòlas americanas (de 5 a 18 ans) a prepausar un nom pel veïcul de la futura misson marciana.

Avril de 2008 : precision sus la data de lançament de la mission. Se farà en 2011.

Junh de 2007 : confirmacion del projècte de mission sus Mars (Mars Science Laboratory). Lo lançament es pevist per 2009.

curiosity

Autoretrach de Curiosity sus Mars © NASA


L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.