En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica per Joan-Miquèu Brisset del libre de Glaudi Barsòtti : La tèrra deis autres. Veniá d'èsser publicat per Vent Terral.

Claudi barsòtti : La tèrra deis autres

Glaudi Barsòtti escriu coma solets sabon far lei jornalistas. Se Stendhal au sègle passat aconselhava de s'inspirar de l'estil dau còde civiu, i a antau d'escrivans de uèi que prenon per modèl lo reglament de la seguritat sociala o lo mòde d'emplec dei lavarèlas Bendix.

Es de plànher per un libre coma aqueste, que i demòra dins sa nusetat una rara intensitat emocionala. Per son subjècte, La tèrra deis autres pòt èstre considerat coma un roman que fa data, Parier coma La vida de Joan Larsinhac, que situava l'occitanisme dins la modernitat, o Lo libre dels grands jorns, que pagelava tot l'ample de nòstre drama. Es lo primier libre qu'ausèsse sensa ambiguitat pausar la revindicacion occitana en tèrmes de lucha armada. Barsòtti va ditz e va reditz tot de lòng dau libre : Occitània e Argèria aquò's çò mème en plen, l'oprimeire es lo mème e lei mejans a emplegar per se'n deliurar son tot pariers...

Autanben lo libre te pren a la gòrja e te lacha pas jusca la copadura brutala de la fin, ont lo soldat francés desertor vengut militant dau FLN se revira per nos dire Adieu en sortent de la scèna per la pòrta de darrier per anar a la tortura.

E lo libre que mena l'eròi de Barsòtti aquí es Calendau, onte descobrís la nacion occitana, sòrre de l'Argeriana... Vaquí ne'n un que saup legir Mistral, parai ?

Lei tebés que se dison encara per mitat Francés an de legir Barsòtti, e veiràn. A l'ora que l'estat coloniau condemna amb una severitat dessenada lei nacionalistas còrses, es util de meditar sus çò que fuguèt la repression en Argèria. Podèm èstre segurs que nòstrei miegfraires de cultura d'amondaut nos faràn la vida bèla, dins leis annadas que van venir. Chasque morsèu de dignitat e de libertat que reconquistarem, l'apararàn amb totei seis arpas.

Nos fau donc saludar La tèrra deis autres coma un libre incendiari, poderosament descolonizaire. Dissèca e expausa clarament la mecanica dau malastre. Òm ne sortís tot pensatiu. L'apèl a la révolta de Barsòtti es autrament poderós que l'istrionesc prendrem lo fusilh de nòstrei cançoniers de 1968.

Se la França es ben coma va fa vèire Barsòtti, nòstreis assags de dialòg démocratic menaràn ren. E Occitània vendrà coma Argèria va fuguèt. E coma va ven ara la Còrsa. La perspectiva fa pas rire...

Joan-Miquèu Brisset
Aicí e ara numèro 4, 1979


L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

La Comision Europèa presenta un plan per poder gerir una possible copura d'apovisionament de gas rus

Gas

Dimècres 20 de julhet de 2022 la Comission Europèa presentèt un plan d'urgéncia per fin de poder viure sens gas rus.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.