Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

L'objectiu èra de testar l'alumatge del motor situat a la basa de la fusada mas tanben la gestion dels combustibles. L'Ariane 6 en plaça pr'aquò a pas vocacion a èsser mesa en orbita, deu sonque servir als ensages al sòl.

L'experiment se faguèt al spacepòrt de Kourou en Guaiana francesa ont la fusada èra posicionada sus son site de partença.

Aqueles exercices menats pel CNES e ArianeGroup son pas los primièrs, ja d'ensages foguèron faches al mes de Junh suls dispositus ligats al motor Vulcain qu'equiparà lo primièr nivèl de la fusada.

L'estage superior de las Arianes 6 serà el equipat d'un motor dich Vinci. Aquestes son tanben en fasa d'experimentacion en alemanha.

La fusada deuriá efectuar son primièr vòl orbital en 2024. Son desvolopament es assegurat per ArianeGroup dins sos sites de Mureaux en França e de Bremen en Alemanha.

Ariane 6, ensages, 09/2023

La fusada Ariane 6 emplegada pels ensages del 5 de setembre de 2023 © ESA


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.