Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

L'objectiu èra de testar l'alumatge del motor situat a la basa de la fusada mas tanben la gestion dels combustibles. L'Ariane 6 en plaça pr'aquò a pas vocacion a èsser mesa en orbita, deu sonque servir als ensages al sòl.

L'experiment se faguèt al spacepòrt de Kourou en Guaiana francesa ont la fusada èra posicionada sus son site de partença.

Aqueles exercices menats pel CNES e ArianeGroup son pas los primièrs, ja d'ensages foguèron faches al mes de Junh suls dispositus ligats al motor Vulcain qu'equiparà lo primièr nivèl de la fusada.

L'estage superior de las Arianes 6 serà el equipat d'un motor dich Vinci. Aquestes son tanben en fasa d'experimentacion en alemanha.

La fusada deuriá efectuar son primièr vòl orbital en 2024. Son desvolopament es assegurat per ArianeGroup dins sos sites de Mureaux en França e de Bremen en Alemanha.

Ariane 6, ensages, 09/2023

La fusada Ariane 6 emplegada pels ensages del 5 de setembre de 2023 © ESA


Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.