IM-1
Odysseus en partença per la Luna en febrièr de 2024 © SpaceX

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Aquel vòl es estat programat dins l'encastre del plan de la NASA avent per vocacion de desvolopar lo sector privat de las liurasons en direccion de la Luna. Es dich CLPS, per Commercial Lunar Payload Services. Aqueles mandadisses devon preparar lo retorn dels astronautas sul satellit de la Tèrra.

Cap d'entrepresa privada pel moment reüssiguèt pas a se pausar sus la Luna.

Lo montant del contracte passat entre la NASA e Intuitive Machines per aquesta primièra mission s'amonta a 118 milions de dolars. L'aparelh qu'alunirà es un modèl dich Nova-C, a per nom Odysseus. Carreja d'instruments scientifics de la NASA mas tanben d'òbras de l'artista Jeff Koon que representan las fasas de la Luna.

L'alunissatge d'Odysseus serà tanben l'occasion d'estudiar lo procèssus en se d'alunissatge. Quatre camèras filmaràn l'operacion d'arribada e permetràn d'estudiar notadament lo comportament de las particulas de poscas presentas sus sòl lunar del temps de l'operacion.

La societat Intuitive Machines es estada creada en 2013. Es basada a Houston als Estats Units.

Una primièra mission de la societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas.

D'autras missions son previstas, al còp d'Intuitive Machines o d'autras societats.


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.