IM-1
Odysseus en partença per la Luna en febrièr de 2024 © SpaceX

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Aquel vòl es estat programat dins l'encastre del plan de la NASA avent per vocacion de desvolopar lo sector privat de las liurasons en direccion de la Luna. Es dich CLPS, per Commercial Lunar Payload Services. Aqueles mandadisses devon preparar lo retorn dels astronautas sul satellit de la Tèrra.

Cap d'entrepresa privada pel moment reüssiguèt pas a se pausar sus la Luna.

Lo montant del contracte passat entre la NASA e Intuitive Machines per aquesta primièra mission s'amonta a 118 milions de dolars. L'aparelh qu'alunirà es un modèl dich Nova-C, a per nom Odysseus. Carreja d'instruments scientifics de la NASA mas tanben d'òbras de l'artista Jeff Koon que representan las fasas de la Luna.

L'alunissatge d'Odysseus serà tanben l'occasion d'estudiar lo procèssus en se d'alunissatge. Quatre camèras filmaràn l'operacion d'arribada e permetràn d'estudiar notadament lo comportament de las particulas de poscas presentas sus sòl lunar del temps de l'operacion.

La societat Intuitive Machines es estada creada en 2013. Es basada a Houston als Estats Units.

Una primièra mission de la societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas.

D'autras missions son previstas, al còp d'Intuitive Machines o d'autras societats.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.