IM-1
Odysseus en partença per la Luna en febrièr de 2024 © SpaceX

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Aquel vòl es estat programat dins l'encastre del plan de la NASA avent per vocacion de desvolopar lo sector privat de las liurasons en direccion de la Luna. Es dich CLPS, per Commercial Lunar Payload Services. Aqueles mandadisses devon preparar lo retorn dels astronautas sul satellit de la Tèrra.

Cap d'entrepresa privada pel moment reüssiguèt pas a se pausar sus la Luna.

Lo montant del contracte passat entre la NASA e Intuitive Machines per aquesta primièra mission s'amonta a 118 milions de dolars. L'aparelh qu'alunirà es un modèl dich Nova-C, a per nom Odysseus. Carreja d'instruments scientifics de la NASA mas tanben d'òbras de l'artista Jeff Koon que representan las fasas de la Luna.

L'alunissatge d'Odysseus serà tanben l'occasion d'estudiar lo procèssus en se d'alunissatge. Quatre camèras filmaràn l'operacion d'arribada e permetràn d'estudiar notadament lo comportament de las particulas de poscas presentas sus sòl lunar del temps de l'operacion.

La societat Intuitive Machines es estada creada en 2013. Es basada a Houston als Estats Units.

Una primièra mission de la societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas.

D'autras missions son previstas, al còp d'Intuitive Machines o d'autras societats.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.