philae16/06/15 - La sonda Philae mandada pel pichon vaissèl Rosetta sus la cometa Tchouri (67P/Churymov-Gerasimenko) ven de se desrevelhar.

Philae, al mes d'agost de 2014, puslèu que de s'acrancar al sol rebombiguèt e s'anèt estremar dins una posicion malcomòda, posicion que limitava son esplechacion.

Ara tornarmai al solelh las siás bateriás se son recargadas. Lo trabalh pòt repréner. Fasiá pas que dormir.

Lo projècte Rosetta e sa capitada illustra las competéncias dels europèus. L'ESA que baileja lo projècte se positiona coma una de las agéncias espacialas mai importantas del mond amb la NASA (Estats Units) e Roscosmos (Russia).

Los estudis menats de mercé a Philae an ja poscut balhar d'informacions sus l'orgina de l'aiga terrèstra : ven pas de Tchoury.

Los apleches embarcats an ben detactada la preséncia d'aiga mas es de natura diferenta (lo ratio Deuterium/Hydrogèn es diferent). L'aiga terrèstra èra supausada venir per part de las cometas. Aurián deposada l'aiga fa de miliard d'annadas, alara que s'escrachavan sus Tèrra.

Lo desacòrd entre la natura de l'aiga de Tchoury e aquela dels oceans, constatat fin 2014, èra una primièra suspresa.

Lo trabalh contunha.


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.