philae16/06/15 - La sonda Philae mandada pel pichon vaissèl Rosetta sus la cometa Tchouri (67P/Churymov-Gerasimenko) ven de se desrevelhar.

Philae, al mes d'agost de 2014, puslèu que de s'acrancar al sol rebombiguèt e s'anèt estremar dins una posicion malcomòda, posicion que limitava son esplechacion.

Ara tornarmai al solelh las siás bateriás se son recargadas. Lo trabalh pòt repréner. Fasiá pas que dormir.

Lo projècte Rosetta e sa capitada illustra las competéncias dels europèus. L'ESA que baileja lo projècte se positiona coma una de las agéncias espacialas mai importantas del mond amb la NASA (Estats Units) e Roscosmos (Russia).

Los estudis menats de mercé a Philae an ja poscut balhar d'informacions sus l'orgina de l'aiga terrèstra : ven pas de Tchoury.

Los apleches embarcats an ben detactada la preséncia d'aiga mas es de natura diferenta (lo ratio Deuterium/Hydrogèn es diferent). L'aiga terrèstra èra supausada venir per part de las cometas. Aurián deposada l'aiga fa de miliard d'annadas, alara que s'escrachavan sus Tèrra.

Lo desacòrd entre la natura de l'aiga de Tchoury e aquela dels oceans, constatat fin 2014, èra una primièra suspresa.

Lo trabalh contunha.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.