philae16/06/15 - La sonda Philae mandada pel pichon vaissèl Rosetta sus la cometa Tchouri (67P/Churymov-Gerasimenko) ven de se desrevelhar.

Philae, al mes d'agost de 2014, puslèu que de s'acrancar al sol rebombiguèt e s'anèt estremar dins una posicion malcomòda, posicion que limitava son esplechacion.

Ara tornarmai al solelh las siás bateriás se son recargadas. Lo trabalh pòt repréner. Fasiá pas que dormir.

Lo projècte Rosetta e sa capitada illustra las competéncias dels europèus. L'ESA que baileja lo projècte se positiona coma una de las agéncias espacialas mai importantas del mond amb la NASA (Estats Units) e Roscosmos (Russia).

Los estudis menats de mercé a Philae an ja poscut balhar d'informacions sus l'orgina de l'aiga terrèstra : ven pas de Tchoury.

Los apleches embarcats an ben detactada la preséncia d'aiga mas es de natura diferenta (lo ratio Deuterium/Hydrogèn es diferent). L'aiga terrèstra èra supausada venir per part de las cometas. Aurián deposada l'aiga fa de miliard d'annadas, alara que s'escrachavan sus Tèrra.

Lo desacòrd entre la natura de l'aiga de Tchoury e aquela dels oceans, constatat fin 2014, èra una primièra suspresa.

Lo trabalh contunha.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.