aiga-mars 28/09/2015 - La NASA confirma la preséncia d'aiga a l'estat liquid sul planeta Mars.

L'analisa detalhada de las donadas obtengudas pels scientifics, mercés als instruments mandats en orbit - camèras, espectromètres - permet segon la NASA d'afortir que d'aiga a l'estat liquid es ben presenta sus Mars, jos forma de salmoira : d'aiga mesclada amb de sal, exactament amb de perchlorate de magnesium, de chlorate de magnesium o de perchlorate de sodium.

Aquel mescladís pòt demorar a l'estat liquid fins a -70°C, çò qu'explica los escolaments observats, que la temperatura sus Mars es quasi de contunh sota zèro.

La question que se pausa ara es : d'ont ven l'aiga que forma aquela matèria ? Del sòl, de l'atmosfèra marciana ?

Aquela descobèrta enriquís nòstra coneissença del sòl marcian encara pro limitada, e encoratja la comunitat scientifica a perseguir las recèrcas.

[ligam analisa del sòl marcian - 2012]


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.