asteroide03/02/16 - Luxemborg vòl desvolopar l'industria minièra espaciala. Exactament : l'explechacion dels objèctes que son prèp de la Tèrra, los NEOs (Near-Earth-Objects).

Lo govèrn luxemborgés desira de far del ducat un centre major per l'exploracion e l'utilizacion de las ressorsas extraterrèstras, vòl desvelar d'autres orizonts dins l'aventura espaciala tot en stimulant la creissença economica. Per aquò se propausa d'investir dins las entrepresas del domèni e d'ajudar a la creacion del cadre legal necite.

D'entrepresas luxemborgesas son ja activa dins lo domèni espacial amb la Société Européenne des Satellites (SES).

Jean-Jacques Dordain, director de l'European Space Agency fins al mes de junh de 2015 e ara consultant pel govèrn luxemborgés, considèra que, ben que futurista, lo projècte se basa sus de fondamentas solidas.

Aquò's la primièra iniciativa europèa sul subjècte. Doas entrepresas privadas americanas son ja en competicion dins lo domèni : Deep Space Industries e Planetary Resources.

Lo camin serà long encara abans de veire se desvolopar tala industria, tant las empachas legalas o tecnologicas son importantas.

[ligam]


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.