asteroide03/02/16 - Luxemborg vòl desvolopar l'industria minièra espaciala. Exactament : l'explechacion dels objèctes que son prèp de la Tèrra, los NEOs (Near-Earth-Objects).

Lo govèrn luxemborgés desira de far del ducat un centre major per l'exploracion e l'utilizacion de las ressorsas extraterrèstras, vòl desvelar d'autres orizonts dins l'aventura espaciala tot en stimulant la creissença economica. Per aquò se propausa d'investir dins las entrepresas del domèni e d'ajudar a la creacion del cadre legal necite.

D'entrepresas luxemborgesas son ja activa dins lo domèni espacial amb la Société Européenne des Satellites (SES).

Jean-Jacques Dordain, director de l'European Space Agency fins al mes de junh de 2015 e ara consultant pel govèrn luxemborgés, considèra que, ben que futurista, lo projècte se basa sus de fondamentas solidas.

Aquò's la primièra iniciativa europèa sul subjècte. Doas entrepresas privadas americanas son ja en competicion dins lo domèni : Deep Space Industries e Planetary Resources.

Lo camin serà long encara abans de veire se desvolopar tala industria, tant las empachas legalas o tecnologicas son importantas.

[ligam]


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.