ondas-gravitacionalas11/02/16 - I son ben ! Un sègle après lor predicion d'ondas gravitacionalas son estadas detectadas. Los detalhs d'aquela descobèrta fondamentala venon d'èsser publicats dins la Physical Review Letters del 11 de febrièr de 2016 [aquí]

Son los fisicians que trabalhan amb los instruments LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory al Estats Units) e Virgo (interferomètre basat a Pisa en Euròpa) qu'an facha aquela descobèrta.

Es via de lasers sincronizats que las mesuras son estadas efectuadas. Lors desincronizacions son las traças de modificacions localas de l'espaci-temps, aicí del passatge d'ondas gravitacionalas.

Son aquelas desincronizacions que son estadas mesuradas lo 14 de septembre de 2015 entre doas installacions bessonas : la de Loïsiana e la de l'Estat de Washington a 3 000 quilomètres de distància. Après un trabalh de verificacion menimós la conclusion es tombada : avián ben aquel jorn registrat lo passatge d'ondas gravitacionalas. Demai sabon quala es l'origina d'aquelas ondas : la fusion de dos traucs negres.

Los experiments que son a se montar, basats sus las tecnologias emplegadas per detectar aquelas ondas, van permetre de dubrir de camps novèls en fisica fondamentala, mai que mai en astrofisica experimentala. Los fisicians van poder mesurar de paramètres entrò aquí inaccessibles, e aital obténer d'informacions novèlas sus l'estructura de l'univèrs. Es coma se venián d'aver non pas sonque de melhoras lunetas mas d'uèlhs novèls. Mai que la lutz, per agachar çò que se passa endacòm a de milliard d'annadas-lutz, an ara las ondas gravitacionalas que son la traça d'eveniments gigants, coma la fusion observada en septembre de 2015 de dos traucs negres.

Ligams : [LIGO] - [Virgo] - [Physical Review Letters]


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.