aquo-d-aquiDins lo jornal de la vila de La Seina (La Seyne-sur-Mer) del mes de junh de 2016, Michel Neumuller presentava lo jornal provençal Aquò d'aquí.

 

Aquò d’Aquí, per parlar dau país

Le mensuel bilingue aura 30 ans l’an prochain, et bien des Seynois ont appris le provençal avec lui. Les cours d’occitan du Ceucle Seinenc font appel à lui et, si sa subvention régionale baisse dangereusement, la Ville de La Seyne donne un coup de main bienvenu à ce média unique dans son genre.

A l’Ostau dau Patrimòni, es sus la taula, dubèrt. « Lo Ceucle Occitan de La Seina l’es abonat, e m’arriba mai que d’un còp de ne’n fotocopiar un article, bòrd que nos parla en lenga nòstra de la societat provençala d’uei, e ne’n charram puei au cors ». Patricia Jouve anima l’obrador d’occitan que, cada divendres, acampa de cinc a dètz Seinencs, e lo mensuau Aquò d’Aquí fa un pauc partida de sa vida. « Fau dire que de jornaus que te parlan en provençau, o en niçart, d’environament, d’economia, o dau biais de viure en generau, ne’n coneissi pas d’autres » ajusta Estève Berrus, un autre afogat d’aqueu cors.

Se Patricia l’es abonada fa gaire, eu trèva Aquò d’Aquí despuei vint ans. « Li disián Zou ! fins qu’ais annadas 2000, que sei legeires an chausit pusleu lo títol actuau. » Aquò d’Aquí ditz bèn çò que vòu dire, e dos còps mai que d’un, rementa Estève. « Se va disètz plan plan, vòu bèn dire “ce qu’es dau nòstre”. Mai se va prononciatz d’un biais bèn viu serà puslèu : “Es coma ti dieu !“... Un jornau d’opinion d’aquí, que ! e a ieu m’agrada ».

Aqueu messadier que se liege pereu sus lo net despuei 2012, a crebat l’uou en 1987. L’an que vèn bofarà sei trenta candèlas. Se tròba pron d’abonats. Lo Conseu Regionau li a aplicat la Lèi budgetària dei “mens trenta dau cent”, aquest an. E amb l’ajuda publica qu’a fondut, auriá poscut s’espotir aqueu jornau. E amb eu una briga de democracia. Per astre, tròba de sostèns per perseguir l’òbra de dire la societat provençala dins sa lenga, coma va fa la cronica D’Aquí, dins vòstre magasine. Ren d’estonant que la Comuna li done la bòna man.

La Vila l'ajustarà a son partenariat, que passa cada an despuei 2012, e lèu, dins lei mediatècas de La Seina, serà possible de lo legir, que s’abonaràn.

Michel Neumuller


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.