TIOLo companhiá de teatre La Rampa TIO presenta ongan (2017) un novèl espectacle : Vida Vidanta. Los tèxtes son de Joan Claudi Forêt.

L'ambicion del projècte es d'explorar « l’enòrma normalitat dels òmes e de las femnas que sèm », lo tot dins un encaminament teatral contemporanèu.

La companhiá prenguèt contact amb Joan Claudi Forêt, universitari, escrivan, emai apassionat de teatre e d’escritura teatrala. L'encontra capitèt e nos dona uèi Vida Vidanta o la vida de cada jorn.

Aquesta creacion, segon la presentacion que ne fa la companhiá, mòstra de scènas de vida que los òmes e las femnas i son confrontats, que sián joves, estudiants, adultes : interrogacions sus l’èsser, l’identitat, l’amor, la relacion a se, la relacion als autres, dins una societat que vanega, presa entre patrimòni e modernitat, entre caricatura e autenticitat.

Vida vidanta es un cabaret de situacions concrètas, contemporanèas, crudèlas de còps, comicas d’autres còps. L’umor, l’absurde, l’emocion assasonan de sequéncias, fòrça realistas. L'espectacle s'organiza al torn de peçòtas coma : Carta d’identitat, Mond invèrs, L’amor, çò que ne sòbra, Vidassa Vidanta...

Distribucion :

• Jòc : Viviana Allocco, Gilles Buonomo, Bruno Cecillon, Gaëlle Levêque
• Mesa en scèna : Jean Louis Roqueplan
• Visual : Fabrice Favel


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).