TIOLo companhiá de teatre La Rampa TIO presenta ongan (2017) un novèl espectacle : Vida Vidanta. Los tèxtes son de Joan Claudi Forêt.

L'ambicion del projècte es d'explorar « l’enòrma normalitat dels òmes e de las femnas que sèm », lo tot dins un encaminament teatral contemporanèu.

La companhiá prenguèt contact amb Joan Claudi Forêt, universitari, escrivan, emai apassionat de teatre e d’escritura teatrala. L'encontra capitèt e nos dona uèi Vida Vidanta o la vida de cada jorn.

Aquesta creacion, segon la presentacion que ne fa la companhiá, mòstra de scènas de vida que los òmes e las femnas i son confrontats, que sián joves, estudiants, adultes : interrogacions sus l’èsser, l’identitat, l’amor, la relacion a se, la relacion als autres, dins una societat que vanega, presa entre patrimòni e modernitat, entre caricatura e autenticitat.

Vida vidanta es un cabaret de situacions concrètas, contemporanèas, crudèlas de còps, comicas d’autres còps. L’umor, l’absurde, l’emocion assasonan de sequéncias, fòrça realistas. L'espectacle s'organiza al torn de peçòtas coma : Carta d’identitat, Mond invèrs, L’amor, çò que ne sòbra, Vidassa Vidanta...

Distribucion :

• Jòc : Viviana Allocco, Gilles Buonomo, Bruno Cecillon, Gaëlle Levêque
• Mesa en scèna : Jean Louis Roqueplan
• Visual : Fabrice Favel


Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.