Lo CIRDÒC de Besièrs ven de publicar son rapòrt d'activitat per l'annada 2016. Tornam publicar çai jos l'introduccion de son president Patric Roux. Torna sus l'aventura de sa creacion que debutèt fa 40 ans e sus las activitats del centre en 2016.

CIRDÒC, temps 3 : l’ora es venguda !

Fa pas que quaranta ans d’aquò. Arribavan d’Occitània e del mond entièr los primièrs libres, archius, manuscrits, filmes, documents, enregistraments sonòrs en responsa a l’apèl de qualques unes amassats a l’entorn de l’escriveire Ives Roqueta. La granda bibliotèca de la lenga e de la cultura occitanas que de generacions de sabents e d’artistas avián desirada veniá - enfin ! - d’èsser creada.

Dempuèi lo CIRDÒC faguèt pas que de se transformar, de se desvolopar, de s’adaptar fàcia a la demanda d’una societat de mai en mai desirosa de descobrir e se reapropriar un patrimòni excepcional, de far viure una lenga rica de sa cultura al caireforc d’Euròpa e de Mediterranèa, portaira de valors de respècte de las diferéncias tant coma d'obertura al mond.

Las òbras e sabers amassats son estats renduts accessibles a de milierats de beneficiaris e an constitüit un motor de creativitat dels territòris e de lors estatjants, d’inclusion e de partatge, de progrès per la cultura e l’educacion. La creacion, la pensada, los sabers scientifics d’expression occitana an significativament contribuït a la riquesa e a las valors universalas de la civilizacion francesa e europèa. Far d'aqueste patrimòni un Ben comun, apropriable per totas e totes, es la mission fondamentala del CIRDÒC.

L’annada de 2016 es estada marcada per l'obertura del chantièr d’un CIRDÒC novèl per tal d’adaptar sos estatuts, sos mestièrs e mejans als enjòcs de la societat actuala. La Region Occitània / Pirenèus-Mediterranèa a volgut menar aquel chantièr dins lo quadre d'una granda concertacion amb l’ensems de las collectivitats publicas, actors associatius, professionals, personalitats scientificas, usatgièrs. L’ensems dels actors sollicitats an afortit lor engatjament als costats del CIRDÒC, vengut un otís de dimension internacionala e per tant de mai en mai present sul territòri al mai prèp dels estatjants. Demest las 393 accions menadas pel CIRDÒC en 2016, 66% foguèron realizadas fòra de las parets en partenariat amb las collectivitats e associacions. Costat internacional, lo CIRDÒC a organizat en 2016 lo primièr Forum euroregional dels actors del patrimòni e de la creacion jos l'egida de l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa mentre que començava un projècte bèl de cooperacion europèa a l’entorn de l’educacion a l’environament e la valorizacion del plurilingüisme en cò dels enfants de nòstra region e de regions partenàrias en Espanha e en Itàlia.

2016 vegèt tanban nàisser una associacion dels Amics del CIRDÒC, ja fòrta de 400 membres. Coma President, me regaudissi de veire un tal engatjament ciutadan a l’entorn de la vida e de l’avenir d’un servici public per la cultura, de la sciéncia e de l’educacion. Mercegi particularament la Presidenta de nòstra Region, Carole Delga, pel sosten afortit de contunh dempuèi la debuta de son mandat a una institucion qu’òbra a far de la cultura occitana un atot estrategic per l’atractivitat e l’avenir de nòstre territòri.

Patric Roux

Conselhièr regional delegat a la
Langue et Culture Occitanes e President del CIRDÒC

 

[Rapòrt d'activitat del CIRDÒC - 2016]

 

Lo CIRDÒC es un establiment public a vocacion interregionala cargat de la salvagarda, de la coneissença e de la valorizacion del patrimòni cultural, de la documentacion, de la creacion e de la recèrca scientifica en domeni occitan.

La siá tòca, segon sos responsables, es de facilitar l'accès de totes a l’informacion, als sabers, a las òbras. Considèran qu'aquela ofèrta representa un enjòc màger sul plan economic, educatiu, scientific mas tanben per l’exercici de la ciutadanetat dins un mond en plena revolucion numerica.


Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.