Dins sa cronica occitana Al Canton lo conselh general d'Avairon dins son jornal d'avril de 2012 comunicava sus la conservacion del patrimòni :

Natural, material o immaterial, lo patrimòni es mai que mai la resulta de l’accion umana. Tre lo Neolitic, los òmes an transformat l’espandi natural per l’elevatge e l’agricultura, puèi, al fial del temps, pel bastit e las infrastructuras, los mòbles e los utisses, las produccions artisticas, las tecnologias, los sauprefars, las tradicions coma las creacions, las lengas e las costumas.

La conservacion del patrimòni natural e cultural pòt èsser una carga pesuga dins un mond cambiadís. Tanlèu espelida, tota creacion es patrimoniala.

Lo Conselh general es en carga del patrimòni foncional coma los camins o los bastiments publics (collègis...) e cultural coma los archius, la galariá d’art o sos musèus (arquelogia, etnografia). Es atanben en carga del patrimòni immaterial amb un servici de conservacion e de valorizacion per la lenga viva e istorica del departament e per sas tradicions. Aqueles apleches devon servir a la vida vidanta e a la creacion. Son de referéncias per balhar a cadun la possibilitat de se bastir una identitat, a l’encòp personala e collectiva, e d’inventar un avenidor original.

N’es aital de la lenga e de la cultura occitanas ensenhadas dins l’Educacion nacionala e presas en carga pels artistes : plasticians, musicaires, cantaires, comedians, dançaires, professionals de l’audiovisual...


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.