Dins sa cronica occitana Al Canton lo conselh general d'Avairon dins son jornal d'avril de 2012 comunicava sus la conservacion del patrimòni :

Natural, material o immaterial, lo patrimòni es mai que mai la resulta de l’accion umana. Tre lo Neolitic, los òmes an transformat l’espandi natural per l’elevatge e l’agricultura, puèi, al fial del temps, pel bastit e las infrastructuras, los mòbles e los utisses, las produccions artisticas, las tecnologias, los sauprefars, las tradicions coma las creacions, las lengas e las costumas.

La conservacion del patrimòni natural e cultural pòt èsser una carga pesuga dins un mond cambiadís. Tanlèu espelida, tota creacion es patrimoniala.

Lo Conselh general es en carga del patrimòni foncional coma los camins o los bastiments publics (collègis...) e cultural coma los archius, la galariá d’art o sos musèus (arquelogia, etnografia). Es atanben en carga del patrimòni immaterial amb un servici de conservacion e de valorizacion per la lenga viva e istorica del departament e per sas tradicions. Aqueles apleches devon servir a la vida vidanta e a la creacion. Son de referéncias per balhar a cadun la possibilitat de se bastir una identitat, a l’encòp personala e collectiva, e d’inventar un avenidor original.

N’es aital de la lenga e de la cultura occitanas ensenhadas dins l’Educacion nacionala e presas en carga pels artistes : plasticians, musicaires, cantaires, comedians, dançaires, professionals de l’audiovisual...


Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.