Dins sa cronica occitana Al Canton lo conselh general d'Avairon dins son jornal d'avril de 2012 comunicava sus la conservacion del patrimòni :

Natural, material o immaterial, lo patrimòni es mai que mai la resulta de l’accion umana. Tre lo Neolitic, los òmes an transformat l’espandi natural per l’elevatge e l’agricultura, puèi, al fial del temps, pel bastit e las infrastructuras, los mòbles e los utisses, las produccions artisticas, las tecnologias, los sauprefars, las tradicions coma las creacions, las lengas e las costumas.

La conservacion del patrimòni natural e cultural pòt èsser una carga pesuga dins un mond cambiadís. Tanlèu espelida, tota creacion es patrimoniala.

Lo Conselh general es en carga del patrimòni foncional coma los camins o los bastiments publics (collègis...) e cultural coma los archius, la galariá d’art o sos musèus (arquelogia, etnografia). Es atanben en carga del patrimòni immaterial amb un servici de conservacion e de valorizacion per la lenga viva e istorica del departament e per sas tradicions. Aqueles apleches devon servir a la vida vidanta e a la creacion. Son de referéncias per balhar a cadun la possibilitat de se bastir una identitat, a l’encòp personala e collectiva, e d’inventar un avenidor original.

N’es aital de la lenga e de la cultura occitanas ensenhadas dins l’Educacion nacionala e presas en carga pels artistes : plasticians, musicaires, cantaires, comedians, dançaires, professionals de l’audiovisual...


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.