Dins sa cronica occitana Al Canton lo conselh general d'Avairon dins son jornal d'avril de 2012 comunicava sus la conservacion del patrimòni :

Natural, material o immaterial, lo patrimòni es mai que mai la resulta de l’accion umana. Tre lo Neolitic, los òmes an transformat l’espandi natural per l’elevatge e l’agricultura, puèi, al fial del temps, pel bastit e las infrastructuras, los mòbles e los utisses, las produccions artisticas, las tecnologias, los sauprefars, las tradicions coma las creacions, las lengas e las costumas.

La conservacion del patrimòni natural e cultural pòt èsser una carga pesuga dins un mond cambiadís. Tanlèu espelida, tota creacion es patrimoniala.

Lo Conselh general es en carga del patrimòni foncional coma los camins o los bastiments publics (collègis...) e cultural coma los archius, la galariá d’art o sos musèus (arquelogia, etnografia). Es atanben en carga del patrimòni immaterial amb un servici de conservacion e de valorizacion per la lenga viva e istorica del departament e per sas tradicions. Aqueles apleches devon servir a la vida vidanta e a la creacion. Son de referéncias per balhar a cadun la possibilitat de se bastir una identitat, a l’encòp personala e collectiva, e d’inventar un avenidor original.

N’es aital de la lenga e de la cultura occitanas ensenhadas dins l’Educacion nacionala e presas en carga pels artistes : plasticians, musicaires, cantaires, comedians, dançaires, professionals de l’audiovisual...


Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.