Dins sa cronica occitana Al Canton lo conselh general d'Avairon dins son jornal d'avril de 2012 comunicava sus la conservacion del patrimòni :

Natural, material o immaterial, lo patrimòni es mai que mai la resulta de l’accion umana. Tre lo Neolitic, los òmes an transformat l’espandi natural per l’elevatge e l’agricultura, puèi, al fial del temps, pel bastit e las infrastructuras, los mòbles e los utisses, las produccions artisticas, las tecnologias, los sauprefars, las tradicions coma las creacions, las lengas e las costumas.

La conservacion del patrimòni natural e cultural pòt èsser una carga pesuga dins un mond cambiadís. Tanlèu espelida, tota creacion es patrimoniala.

Lo Conselh general es en carga del patrimòni foncional coma los camins o los bastiments publics (collègis...) e cultural coma los archius, la galariá d’art o sos musèus (arquelogia, etnografia). Es atanben en carga del patrimòni immaterial amb un servici de conservacion e de valorizacion per la lenga viva e istorica del departament e per sas tradicions. Aqueles apleches devon servir a la vida vidanta e a la creacion. Son de referéncias per balhar a cadun la possibilitat de se bastir una identitat, a l’encòp personala e collectiva, e d’inventar un avenidor original.

N’es aital de la lenga e de la cultura occitanas ensenhadas dins l’Educacion nacionala e presas en carga pels artistes : plasticians, musicaires, cantaires, comedians, dançaires, professionals de l’audiovisual...


Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.