Lo Ceucle Occitan Setòri e lo CIRDÒC organizan lo 23 de Març de 2019 a 14h un omenatge a Ives Roqueta (1936-2015) actor màger de l'accion militanta occitana de la fin del sègle XX.

Aquela manifestacion se debanarà a l'espaci Palace, avenguda Victòr Hugo, en preséncia de Marie Rouanet. L'intrada es liura.

Presentacion – Ives Roqueta, es çò primièr un agach, entièr, prigond. Un agach sus aqueste país de segur, lo Lengadòc, que se’n fa un de sos testimònis mai fidèls. Mas, abans tot, un agach apassionat, visceral, lançat sus l’endevenir de la cultura occitana.

D’aquela occitanitat, aquela faiçon de sentir, de tocar la vida, se’n despartiguèt pas jamai. Foguèt, per cada jorn, sa fòrça viva, sa matritz emocionala que ne gisclèron de grandas esclarzidas, de mots e d’actes lançats a la fàcia del mond.

Escrivan public, poèta del real e dels sòmis, òme de terren e de la pensada, es vengut un actor emblematic del reviscòl militant impulsat dins las annadas seissanta.

Es dins sa vila natala, Seta, que lo Ceucle occitan e lo CIRDÒC organizan dissabte 23 de març una jornada de testimònis, d'encontres, de lecturas e de projeccions.

Intervendràn sus l’òbra e l’accion d'Ives Roqueta : Alan Roch (animator cultural), Joan Larzac (escrivan), Patrici Baccou (director de l’institut de formacion APRENE), Miquèla Stenta (autora), Benjamin Assié (conservator del CIRDÒC), Charles Camberoque (fotograf) e Raphaël Ségura (pintre).


Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.