Lo Ceucle Occitan Setòri e lo CIRDÒC organizan lo 23 de Març de 2019 a 14h un omenatge a Ives Roqueta (1936-2015) actor màger de l'accion militanta occitana de la fin del sègle XX.

Aquela manifestacion se debanarà a l'espaci Palace, avenguda Victòr Hugo, en preséncia de Marie Rouanet. L'intrada es liura.

Presentacion – Ives Roqueta, es çò primièr un agach, entièr, prigond. Un agach sus aqueste país de segur, lo Lengadòc, que se’n fa un de sos testimònis mai fidèls. Mas, abans tot, un agach apassionat, visceral, lançat sus l’endevenir de la cultura occitana.

D’aquela occitanitat, aquela faiçon de sentir, de tocar la vida, se’n despartiguèt pas jamai. Foguèt, per cada jorn, sa fòrça viva, sa matritz emocionala que ne gisclèron de grandas esclarzidas, de mots e d’actes lançats a la fàcia del mond.

Escrivan public, poèta del real e dels sòmis, òme de terren e de la pensada, es vengut un actor emblematic del reviscòl militant impulsat dins las annadas seissanta.

Es dins sa vila natala, Seta, que lo Ceucle occitan e lo CIRDÒC organizan dissabte 23 de març una jornada de testimònis, d'encontres, de lecturas e de projeccions.

Intervendràn sus l’òbra e l’accion d'Ives Roqueta : Alan Roch (animator cultural), Joan Larzac (escrivan), Patrici Baccou (director de l’institut de formacion APRENE), Miquèla Stenta (autora), Benjamin Assié (conservator del CIRDÒC), Charles Camberoque (fotograf) e Raphaël Ségura (pintre).


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.