Creacion del concors de nòvas Enric Garriga Trullols

Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan basat a Barcelona, organiza ongan en 2020 un concors de racontes brèus.

La creacion d'aquel concors a per vocacion de marcar lo centenari de la naissença de l'escrivan Joan Bodon. Es dubèrt a totes, se pòt candidatar entrò al 15 de març.

A per nom : Concors Enric Garriga Trullols.

La matèria e lo genre dels racontes es liure : fantastic, istoric, d’aventuras, policièr... Cada candidat o candidata poirà presentar un e pas mai d’un tèxt original e inedit. Cal qu’aquel tèxt siá pas estat presentat ni mai premiat a cap d’autra concors literari.

Lo tèxt deu far entre 10 000 e 12 000 caractèrs.

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Per ne saupre mai sus las modalitats clicar [aquí]

*

Engenhaire quimista de formacion, Enric Garriga Trullols (1926-2011) obrèt tota sa vida per l'independentisme catalan e per la causa occitana. Participèt a la creacion del CAOC e ne n'assegurèt la presidéncia tre 2001.

*


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.