Creacion del concors de nòvas Enric Garriga Trullols

Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan basat a Barcelona, organiza ongan en 2020 un concors de racontes brèus.

La creacion d'aquel concors a per vocacion de marcar lo centenari de la naissença de l'escrivan Joan Bodon. Es dubèrt a totes, se pòt candidatar entrò al 15 de març.

A per nom : Concors Enric Garriga Trullols.

La matèria e lo genre dels racontes es liure : fantastic, istoric, d’aventuras, policièr... Cada candidat o candidata poirà presentar un e pas mai d’un tèxt original e inedit. Cal qu’aquel tèxt siá pas estat presentat ni mai premiat a cap d’autra concors literari.

Lo tèxt deu far entre 10 000 e 12 000 caractèrs.

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Per ne saupre mai sus las modalitats clicar [aquí]

*

Engenhaire quimista de formacion, Enric Garriga Trullols (1926-2011) obrèt tota sa vida per l'independentisme catalan e per la causa occitana. Participèt a la creacion del CAOC e ne n'assegurèt la presidéncia tre 2001.

*


Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.