Creacion del concors de nòvas Enric Garriga Trullols

Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan basat a Barcelona, organiza ongan en 2020 un concors de racontes brèus.

La creacion d'aquel concors a per vocacion de marcar lo centenari de la naissença de l'escrivan Joan Bodon. Es dubèrt a totes, se pòt candidatar entrò al 15 de març.

A per nom : Concors Enric Garriga Trullols.

La matèria e lo genre dels racontes es liure : fantastic, istoric, d’aventuras, policièr... Cada candidat o candidata poirà presentar un e pas mai d’un tèxt original e inedit. Cal qu’aquel tèxt siá pas estat presentat ni mai premiat a cap d’autra concors literari.

Lo tèxt deu far entre 10 000 e 12 000 caractèrs.

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Per ne saupre mai sus las modalitats clicar [aquí]

*

Engenhaire quimista de formacion, Enric Garriga Trullols (1926-2011) obrèt tota sa vida per l'independentisme catalan e per la causa occitana. Participèt a la creacion del CAOC e ne n'assegurèt la presidéncia tre 2001.

*


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.