Creacion del concors de nòvas Enric Garriga Trullols

Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan basat a Barcelona, organiza ongan en 2020 un concors de racontes brèus.

La creacion d'aquel concors a per vocacion de marcar lo centenari de la naissença de l'escrivan Joan Bodon. Es dubèrt a totes, se pòt candidatar entrò al 15 de març.

A per nom : Concors Enric Garriga Trullols.

La matèria e lo genre dels racontes es liure : fantastic, istoric, d’aventuras, policièr... Cada candidat o candidata poirà presentar un e pas mai d’un tèxt original e inedit. Cal qu’aquel tèxt siá pas estat presentat ni mai premiat a cap d’autra concors literari.

Lo tèxt deu far entre 10 000 e 12 000 caractèrs.

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Per ne saupre mai sus las modalitats clicar [aquí]

*

Engenhaire quimista de formacion, Enric Garriga Trullols (1926-2011) obrèt tota sa vida per l'independentisme catalan e per la causa occitana. Participèt a la creacion del CAOC e ne n'assegurèt la presidéncia tre 2001.

*


Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.