L'IEO 34 comunica sus las manifestacions ligadas a la lenga e a la cultura occitana organizadas del divendres 13 al dijòus 19 de març de 2020 dins lor parçan.

Dissabte 14 de març, a partir de 14h30, estagi de danças gasconas amb Danièla Patoiseau e los Dançaires dau Clapàs, propausat per lo cercle occitan dau Clapàs. Ostal Jaume d’Aragon, 117 carrièra dels Estats Generals, Montpelhièr (34).

Dimenge 15 de març a 16h45, espectacle #Cocut Too, quand lo Cocut fa omenatge a las Femnas. Cançons, video Diga Jacon / Dis-moi Jacou, exposicion sus los instruments de musica ancians, piano. Sala de La Passerelle, avenguda de l’Occitania, Jacon, (Jacou) (34).

Demai tornan rapelar que lo 16 de març de 1244 morissián 220 catars sul lenhièr de Montsegur... A l’endrech que siaguèron cremats se pòt legir sus una pèira quilhada : « Als catars, als martirs del pur amor crestian. »

« La beutat se n’anèt amb la blanca colomba en guidant las armas puras cap al cèl. E subre ton prat cremat non i a que cendre e posca. » (Griselda Lozano).


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.