Lo Centre Cultural Occitan d'Albigés comunica sus l'eveniment Crozada d'Uèi que se tendrà lo 18 d'agost de 2020.

Crozada d’Uèi IV a Albi

Dins l’encastre del festenal Place aux artistes, l’espectacle Crozada d’Uèi serà jogat lo dimars 18 d’agost a 21h sus la Plaça del Castelvièlh.

Le CCOA es aürós de participar a la promocion d’aquel drama istoric e liric sul personatge de Bernat Deliciós. Vos convidam doncas a venir veire e escotar Mauresca Fracas Dub, Delphine Aguilera, Jo Corbeau e l’ensemble Entrebescar dins aquel espectacle teatral e musical de qualitat !

Presentacion – Bernat, l’acusan d’aver complotat per faire assassinar lo Papa Boniface VII ; d’aver conspirat per que lo Tolosan e l’Albigés fagan secession e siagan transferits al filh cabdèt del rei de Malhòrca ; d’aver volgut provocar la fracatge de l’Inquisicion de l’Òrdre dels Fraires Presicaires (Dominicans), que servissián dempuèi lèu mai d’un sègle dins Occitània tota ; d’aver gausat n’aver portat la denonciacion dabant lo rei Philippe le Bel.

Mas tanben, d’aver fach liberar los prisonièrs per eresia de l’infame Mur de Carcassonne ; d’èsser lo grand architècte de totes los soslevaments e trebols socials del Miègjorn de França dins l’immediat selhatge de la Crosada contra los Albigeses a la virada dels sègles 13 e 14. Tot aquò en essent simple espectator al covent dels Franciscans de Carcassona.

Ça que la Bernat es pas ges catar. Es monge franciscan e fa sens dobte partida del moviment dels Franciscans espirituals. Aqueles recusan la proprietat privada e s’atacan a la corrupcion e al materialisme de la Glèisa de lor temps, e tanben a las proceduras de l’Inquisicion, qu’acusan de practicas fraudulosas. Creson que lo mond pòt e deu cambiar dins un sens utopic.

Amb aquò, lors accions se sarran fòrça de l'esperit dels tèxtes de combat del temps, los sirventeses, que compausan al sègle XIII los mai grands trobadors d’Occitània. Cadun de son biais, denóncia la repression, la messorga, la delacion, las Fake News, la susvelhança de massa d’un poder en via de venir totalitari. Mas l’audàcia de Bernat li serà pas perdonada. Lèu vendrà lo temps dels reglaments de compta. En fin de corsa, se trobarà condemnat a la preson perpetuala al Mur de Carcassona qu’aviá tan fach per combatre. N’i subreviurà pas que qualques meses.

Bernat Deliciós ! Aquò se sona un titan de las valors, un Samson ignorat de la paraula. Mas foguèt tanben un amorós. E demòra son Crit que retronís dins los sègles.

crozada d'uei albi

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.