I a cent ans d'aquò, en 1920, naissiá a Crespinh en Roergue, Joan Bodon. Per festejar aquel anniversari, lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, basat a Barcelona organiza una seria de corses amb per tèma l'òbra de l'escrivan.

Convidan los que se vòlan familiarizar amb la lenga a venir d'escobrir La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966), La Quimèra (1974) o encara los sieus recuèlhs de conte : los Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) e Contes del Drac (1975).

Joan Bodon es un dels escrivans d'expression occitana los mai legit, es dempuèi la parucion de sos primièrs tèxtes constament reeditat. Las siás òbras son disponiblas a cò d'IEO Edicion.

Las entresenhas sul cors del CAOC, nommat, Bodon e son temps son aquí.


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.