Sul chaple del 13 de novembre de 2015 a París. Un testimoniatge publicat dins la revista parisenca lo Vira Solelh (automne de 2016).

Una dimenjada dins la Capitala

S’anonciava bèla aquela dimenjada ! seriá una d’aquelas que se pòt pas oblidar ! una que vos caufa lo còr longamai dins los moments de tristum.

Anava a París pel cap d’an de son amiga Marie.

Dins lo tren que la menava a la Capitala, Sarah se disiá que l’aviá plan meritada sa pausa. Dempuèi de meses que demorava a Montpelhièr per d’estudis de medecina fasiá pas que trabalhar. Èra la darrièra annada davant d’obténer son diplòma.

Èra urosa de reveire sos amics parisencs, son quartièr del 11en arrondiment que li mancava tant ! Mas subretot se languissiá del concèrt al Bataclan que Marie aviá reservadas de bilhetas. Vaquí un idèa de las bonas ! Pensatz-vos « Eagles of Death Metal  » ! Aquò seriá una brava capitada ! N’èra segura !

Pichòta Sarah, los as vists aqueles òmes vestits de negre que, tot d’una, se ronsèron dins la sala ? As agut lo temps de comprene que la barbaria èra dintrada amb eles ? L’as ausida aquela mitralhada que vos escampèt pel sòl, paures còrses amolonats, desalenats, gemegaires, pregant en silenci per sa vida.

E tu Daesh ! l’as vista la Sarah ? pichona beluga de vida davant ta ràbia murtrièra ?

Èra tot çò qu’asiras. Aimava la musica, festejar amb d’amics, beure de vin a la terrassa dels cafès. Èra polida, gaujosa, plena de vida ! E sa vida l’as raubada, tu, aqueste divendres del 13 de novembre de 2015.

Aviá 26 ans !

M. B.


Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.