Del 10 al 13 de julhet de 2021 se debanarà a Nimes l'Universitat Occitana d'Estiu

L'eveniment es previst ongan en presencial a l'ostal diocesan de Nimes. Lo subjècte ne serà : òme/animal quinas evolucions dins las relacions ?

L'animal, dometge o salvatge, real o imaginari, serà donc al centre d'aquesta universitat. Son totas las relacions qu'entretenèm amb los animals que seràn questionadas. Relacions nombrosas, los animals essent present amb nosautres pel trabalh o los lésers, fan tanben part de nòstra alimentacion, noirisson las nòstras cresenças.

Entre collaboracion, respècte, afrontament, paur o veneracion, son d'univèrs culturals multiples que dempuèi de milenaris se bastisson entre l'òme e l'animal. Diferents especialistas vendràn balhar a Nimes lors testimoniatges e analisis.

Aquí çai-jos qualques eveniments del programa :

  • Lo dissabte 10 de julhet, podretz ausir Josiana Ubaud parlar de las plantas preferidas del bestiari salvatge e de las plantas medicinalas pels animals.
  • Lo dimenge 11 de julhet Maria-Joana Verny presentarà lo bestiari dins la literatura occitana.
  • Lo diluns 12 de julhet, Margot Constans evocarà la falconeriá al sègle XII.
  • Lo dimarç 13 de julhet, Jean-Noël Pelen presentarà lo rapòrt entre las societats ruralas tradicionalas e lo « salvatge encantat ».

L'eveniment es organizat per la MARPÒC.

*

Universitat occitana d'estiu nimes 2021 Universitat occitana d'estiu nimes 2021

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.