Del 6 al 10 de julhet de 2019 se dabanava a Nimes la 43ena Universitat Occitana d'Estiu. Lo tèma ongan èra : Libertat e diversitat. Per l'escasença lo organizators comunicavan :

Nimes : UOE de 2019

Dempuèi mai de quarante ans, l'Universitat Occitana d'Estiu (UOE) de Nimes, portada per la MARPÒC, constituís un rendètz-vos estival a l'entorn de l'actualitat dels sabers, del debat d'idèas e del rencontre cultural. Se debanarà aqueste an del 6 al 10 de julhet a Nimes a l'entorn de la tematica : Libertat e diversitat.

Aqueste an de nòu, lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura es partenari de l'eveniment. Amb lo sosten de la MARPÒC, lo Centre propausarà doas jornadas complètas de taulas redondas e de conferéncias dedicadas a la promocion d'iniciativas novèlas e estructurantas portadas dins los territòris occitanofòns. Los 8 e 9 de julhet, venètz i tornar trobar los actors claus de l'Occitània de uèi.

E coma totjorn, al long d'aqueles cinc jorns, conferéncias, taulas redondas, talhièrs... alternaràn en jornada amb los concèrts e espectacles propausats pendent la serada.


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.