Del 6 al 10 de julhet de 2019 se dabanava a Nimes la 43ena Universitat Occitana d'Estiu. Lo tèma ongan èra : Libertat e diversitat. Per l'escasença lo organizators comunicavan :

Nimes : UOE de 2019

Dempuèi mai de quarante ans, l'Universitat Occitana d'Estiu (UOE) de Nimes, portada per la MARPÒC, constituís un rendètz-vos estival a l'entorn de l'actualitat dels sabers, del debat d'idèas e del rencontre cultural. Se debanarà aqueste an del 6 al 10 de julhet a Nimes a l'entorn de la tematica : Libertat e diversitat.

Aqueste an de nòu, lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura es partenari de l'eveniment. Amb lo sosten de la MARPÒC, lo Centre propausarà doas jornadas complètas de taulas redondas e de conferéncias dedicadas a la promocion d'iniciativas novèlas e estructurantas portadas dins los territòris occitanofòns. Los 8 e 9 de julhet, venètz i tornar trobar los actors claus de l'Occitània de uèi.

E coma totjorn, al long d'aqueles cinc jorns, conferéncias, taulas redondas, talhièrs... alternaràn en jornada amb los concèrts e espectacles propausats pendent la serada.


Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.