Dempuèi mai de quaranta ans, l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE) de Nimes, portada per la MARPÒC, constituís un rendètz-vos estivenc a l’entorn de l’actualitat dels sabers, del debat d’idèas e del rencontre cultural.

Ongan en 2020 pel primièr còp de son istòria en rason de la situacion sanitària, l’UOE 2020 se debanarà del 7 al 10 de julhet dins son integralitat en version digitala, sus las ondas e sus Internet, mercés als partenariats nosats per la MARPÒC amb Ràdio Lenga d’Òc Montpelhièr, la Rampe-TIO e lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura.

Per tota la durada de l’eveniment, serà possible pel public interessat d’accedir gratuitament en linha e sus las ondas, als contenguts d’aquela edicion.

La tematica ongan es : « Èsser occitan deman ? »

*

Lo mot de Jòrdi Peladan

Fin finala d’i soscar òm s’avisa que las armas per amaisar aquel marrit virus an pas res de novèl. Nosautres occitans las coneissèm plan. De temps que los reprimaires de las lengas minoritàrias las emplegan. Basta aguèsson mai de capitada contra aquela bestieta sornaruda de qualques mesadas d’atge que contra de culturas que tenon elas mai d’un milenari de temps.

Per començar la distanciacion sociala a l’encontre dels rustres qu’an lo topet de s’exprimir en public amb de mots o d’accents de son terraire conèissem. « Enebit de parlar breton e d’escupir per sòl ». Òc, escupir dins lo plèc del coide las paraulas vergonhosas, netejar menimosament amb lo mocador e l’escampar dins la tina de las bordilhas.

Dobidèm pas tanpauc la masqueta de se botar suls pòts per contaminar pas a nòstre entorn amb un parlar que fa ofensa a la lenga oficiala e subretot far empacha a sa transmission. E l’aplicacion que se carga sul telefonilhet per vos avertir del vesin cargat del virus malfasent seriá pas la version modernizada del senhal, aquel objècte simbolic que los regents de la Tresena Republica fisavan, en espèra de punicion, a l’escolan qu’aviá daissat escapat qualques mots de la lenga de sas gents ?

« Èsser occitan deman » serà adonc lo tèma d’aquela universitat occitana d’estiu que se càmbia de forma càmbia pas de fons. Dire que sèm lèsts per afrontar lo mond que nos espèra vaquí l’escomesa que lo monde de la MARPOC amb sos partenaris an decidit de téner qué que còste e en despièch de las constrenchas sanitàrias de l’ora d’ara.

Rasseguratz-vos, vos demandam pas de vos botar en fenèstra a solelhcolc en picar de las mans e en entonar lo Se cante o la Copa Santa mas tot simpletament d’èstre presents a l’escota e de participar tant que far se pòt amb los mejans tecnics e informatics que metrem en plaça.

E de segur amb l’esperança de se tornar trapar l’an que ven dins lo mòde convivial e frairal que ne sèm costumièrs.

Jòrdi Peladan


Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.