Dins un article publicat en linha sul site d'archius Hal, Jean-Pierre Cavaillé torna sus lo rapòrt qu'aguèron de 1967 a 1969 Robèrt Lafont, Ives Roqueta e Joan Larzac al nacionalisme.

L'article es en francés. A per títol : La question nationale chez Robert Lafont, Yves Rouquette et Joan Larzac(1967-1969). Data de 2015.

Traducion parciala del primièr paragraf – « Abordar la question de la nacion dins l'occitanisme de las annadas seisanta es pas causa aisida que, es lo mens que se pòsca dire, lo movement occitaniste, se daissam de caire François Fontan e lo PNO que l'ostracisme n'es dels pus revelator, s'illustra pas per la clartat de las posicions, pr'aquò conflictualas, que s'i exprimisson. [...] Aquela abséncia de clartat, aquelas esitacions, aquela geina, aquelas contradicions me pareisson simptomaticas d'una situacion aquí especificament franco-francesa, en rapòrt amb la dificultat de pensar e d'assumir positivament, dins nòstre país, e d'aquel temps, mas uèi la causa es encara pièger, la nocion de nacion dins l'encastre d'un procèssus, que alara foguèt perfèctament acceptat, de desalienacion e de decolonizacion occitanas (uèi aqueles concèptes son pas pus utilizats per metre en causa la dominacion centralista). »

[legir l'article]


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.