Dins un article publicat en linha sul site d'archius Hal, Jean-Pierre Cavaillé torna sus lo rapòrt qu'aguèron de 1967 a 1969 Robèrt Lafont, Ives Roqueta e Joan Larzac al nacionalisme.

L'article es en francés. A per títol : La question nationale chez Robert Lafont, Yves Rouquette et Joan Larzac(1967-1969). Data de 2015.

Traducion parciala del primièr paragraf – « Abordar la question de la nacion dins l'occitanisme de las annadas seisanta es pas causa aisida que, es lo mens que se pòsca dire, lo movement occitaniste, se daissam de caire François Fontan e lo PNO que l'ostracisme n'es dels pus revelator, s'illustra pas per la clartat de las posicions, pr'aquò conflictualas, que s'i exprimisson. [...] Aquela abséncia de clartat, aquelas esitacions, aquela geina, aquelas contradicions me pareisson simptomaticas d'una situacion aquí especificament franco-francesa, en rapòrt amb la dificultat de pensar e d'assumir positivament, dins nòstre país, e d'aquel temps, mas uèi la causa es encara pièger, la nocion de nacion dins l'encastre d'un procèssus, que alara foguèt perfèctament acceptat, de desalienacion e de decolonizacion occitanas (uèi aqueles concèptes son pas pus utilizats per metre en causa la dominacion centralista). »

[legir l'article]


Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.