Dins un article publicat en linha sul site d'archius Hal, Jean-Pierre Cavaillé torna sus lo rapòrt qu'aguèron de 1967 a 1969 Robèrt Lafont, Ives Roqueta e Joan Larzac al nacionalisme.

L'article es en francés. A per títol : La question nationale chez Robert Lafont, Yves Rouquette et Joan Larzac(1967-1969). Data de 2015.

Traducion parciala del primièr paragraf – « Abordar la question de la nacion dins l'occitanisme de las annadas seisanta es pas causa aisida que, es lo mens que se pòsca dire, lo movement occitaniste, se daissam de caire François Fontan e lo PNO que l'ostracisme n'es dels pus revelator, s'illustra pas per la clartat de las posicions, pr'aquò conflictualas, que s'i exprimisson. [...] Aquela abséncia de clartat, aquelas esitacions, aquela geina, aquelas contradicions me pareisson simptomaticas d'una situacion aquí especificament franco-francesa, en rapòrt amb la dificultat de pensar e d'assumir positivament, dins nòstre país, e d'aquel temps, mas uèi la causa es encara pièger, la nocion de nacion dins l'encastre d'un procèssus, que alara foguèt perfèctament acceptat, de desalienacion e de decolonizacion occitanas (uèi aqueles concèptes son pas pus utilizats per metre en causa la dominacion centralista). »

[legir l'article]


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.