forum-d-oc Lo 5 de febrièr de 2022 al Teatre de la Mediteranèa a Tolon se debanarà la convencion del Forum d'Òc.

Lo subjècte ne serà après la votacion de la lei Molac : Quinas pistas d'accion per las lengas de França ?

La manifestacion se debanarà en preséncia de Na Virginie Pin, vice-presidenta del Conselh Regional provençal. Participaràn tanben :

  • Paul Molac, deputat del Morbilhan (en visioconferéncia) ;
  • Michel Felin-Palas, jornalista a L'Express ;
  • Médéric Gasquet-Cyrus, mèstre de conferéncia a l'Universitat d'Aix-Marselha e jornalista a France-Bleu-Provence.

Las informacions praticas per participar son sul site del Forum.

Lo Forum d'Òc festeja ongan sos sèt ans. Creat en 2014, es destinat a recampar las accions en favor de la lenga occitana en Provença. Son mai de 500 associacions o institucions que lo compausan.

Programa forum d'òc 2022 1

Programa forum d'òc 2022 2


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.