L'APORLÒC ven de publicar lo sieu rapòrt "Estudi de factibilitat de creacion d’un organisme de regulacion de la lenga d’Òc".
Extrach : "La tòca deu futur organisme de regulacion que serà de definir, mantiéner e difusar la codificacion ortografica de la lenga d’Òc dens los maines de la grafia, la gramatica, la lexicografia, la toponimia, etc. L’accion d’aqueth organisme que’s desvoloparà segon cinc principis :
- La representativitat : l’organisme de regulacion de la lenga d’Òc que deu estar representatiu deus utilizators de la lenga. Que deu amassar la diversitat de la demanda deus utilizators com la diversitat deu saber sus la lenga. La fixacion de las nòrmas d’escritura o de lenga que pòt e que deu estar enclarida peu saber scientific lingüistic, mes tanben per las practicas sociaus de la lenga. Aqueth saber scientific qu’ei present a l’Universitat e tanben a l’endehòra, dens la societat sancèra, portat per actors qui an tostemps hèit recèrcas, escriut obratges referenciaus. Per’mor d’aquò que sembla essenciau que los universitaris e los saberuts non universitaris e sian presents dens la futura autoritat. La nòrma que demora ua causida deus actors lingüistics o culturaus au sens larg, e de las institucions (collectivitats) qui finançan l’organisme de regulacion. Que i a d’autas consideracions que las scientificas dont cau har compte entà har las causidas economicas, sociaus, tecnicas o practicas. La representativitat que deu estar tanben geografica. Lo movement de promocion de la lenga occitana qu’ei sensible a la question de la diversitat de la lenga ; que cau dongas har cas ad aquera preocupacion : pensar en medish temps au respècte de la diversitat intèrna de la lenga e a l’ahortiment de la soa unitat pregonda.
- L’estabilitat : lo prètzhèit de l’organisme de regulacion de la lenga d’Òc qu’ei d’assolidar e de desvolopar un ensemble de practicas normativas : que deu fondamentaument cercar l’estabilitat lingüistica qui’ns hè tròp sovent hrèita. Las intervencions qu’auràn per tòca de tractar questions enqüèra non resolvudas, e non pas de cambiar çò de pausat e establit. Las questions non resolvudas que’s situan sustot dens los maines de la neologia e de l’onomastica (toponimia, antroponimia, etc). L’organisme de regulacion que deurà saber arcuélher e har responsa aus besonhs exprimits peus utilizators individuaus, personas moraus de dret privat e public, e institucionaus.
- La collegialitat de las decisions : la creacion de l’organisme de regulacion qu’exigeish, de las parts deus qui i volhan participar, d’acceptar quauquas règlas elementàrias e tot prumèr la collegialitat de las decisions a préner e a har aplicar. Los membres de l’organisme que son tots tienguts per las decisions presas collectivament per aqueth organisme. Non pas acceptar aquera règla prumèra e indispensabla que se’n torna a contestar lo principi fondator de l’organisme, dongas deishar de’n har partida.
- La difusion de l’informacion : non s’i pòt pas tribalhar se las decisions presas non son explicadas e convienentament difusadas. Que cau dongas hargar e installar un mejan de difusion, en direccion deus utilizators, de las decisions presas (e de las lors motivacions) per l’organisme de regulacion. Aqueras decisions que deven tanben estar integradas dens un sistèma concrèt e seriós de referéncias qui sian, haut o baish, lo principau instrument d’informacion lingüistica deu public (diccionaris, gramaticas, fichas de supòrt papèr e numericas, etc). L’organisme que deurà tanben hargar documents mei tecnics e especializats, sia com explics deus principis e metòdes de tribalh utilizats, sia com responsas a demandas especificas (lexics tecnics, per exemple), e documents tecnics e especializats.
- La reconeishença : l’organisme de regulacion que serà un interlocutor deus poders politics qui l’ajan reconegut. Que’s tornaràn atau actors, eths tanben, dens lo maine de la lenga ; en prumèras, las collectivitats territoriaus on s’i parla la lenga, qui portaràn e qui sostieneràn l’organisme e lo son tribalh. Atau reconegut, l’organisme que poirà miélher complir lo son ròtle. Representant reconegut de la lenga d’Òc, l’organisme que deurà recéber de las collectivitats territoriaus competentas de l’airau occitan mejans financèrs qui’u permétian de foncionar dens de bonas condicions ; que deurà tanben recéber sostiens financèrs deus Estats pertocats (França, Espanha, Itàlia), com expression concrèta de l’interès portat a la lenga e la cultura occitana."
Autor del rapòrt Benaset Dazeàs ligam
