Intercompreneson : los occitans son de privilegiats - Un article de La Setmana - N° 839 pagina 7

L'intercompreneson es mai aisida pels occitans que per de locutors d'autras lengas romanicas.

La situacion de la lenga occitana, al còr de l'arc mediterranèu de lengas romanicas, es la primièra causa que balha un avantatge a sos locutors per la pratica de l'intercompreneson. Es a l'encòp una lenga centrala, mas tanben la que tòca mai d'autras lengas romanicas. Es tanben estada centrala d'un biais politic a l'epòca dels trobadors, e lo rei de Portugal de la debuta del sègle XIII, per exemple, li a manlevat los grafèms "nh" e "lh". "En èsser al centre d'aquel malhum, l'occitan es benlèu lo qu'a lo mai de capacitats naturalas a comprene las lengas romanicas, que son mens alunhadas d'el puèi qu'es central", çò explica Pèire Escuder*.

Mas sa situation de la lenga dialectala es tanben una ajuda. L'intercompreneson entre doas lengas es exactament la meteissa causa, amb sonque un transfèrt de nivèl, que l'intercompreneson "intralingüistica" entre los dialèctes occitans. Quand avèm comprés lo principi de l'intercompreneson, se pòt aplicar a mantun nivèl.

Enfin, la màger part dels locutors occitans son al mens bilingües, e lo bilingüisme es plan segur una ajuda per l'intercompreneson. "Dins la mesura qu'aquel bilingüisme es pas dos monolingüismes estancs e bastits a costat l'un de l'autre, pòt èsser un motor de competéncia per l'intercompreneson dins lo sistèma de lengas romanicas", çò explica Pèire Escuder.

* Pèire Escuder es mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme a l'universitat de Tolosa lo Miralh. Autor del manual euro-mania version occitana - [ligam]


Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.