Per la cinquena annada consecutiva l'universitat de Tolosa II-Lo Miralh oraganiza las conférencias DMOO. D’especialistas d’universitats francesas, europencas o americanas venon presentar lors darrièrs trabalhs sus la lenga, l’istòria o la literatura occitanas - [lo .pdf de presentacion]

Los rescontres son dubèrts a totes. Las conferéncias son en francés. La dintrada es liura. Lòc : Ostal d’Occitània, 11, carrièra Malcosinat - 31000 Tolosa - M° Esquiròl - Tel : + 33 05 61 22 13 31

Programa DMOO - 2012-2013 :

  • Dimècres 10 d’octòbre de 2012 - 18:30 - Alan VIAUT (CNRS) - Lengas minoritàrias e espaci en Euròpa : los marges linguistics territorials
  • Dimècres 7 de novembre de 2012 - 18:30 - Joan-Loís MASSOURE (Universitat de Tolosa II-Lo Miralh) - Lo gascon, los mots e lo sistèma
  • Dimècres 21 de novembre de 2012 - 18:30 - Nadine HENRARD (Universitat de Lièja, Belgica) - Lo teatre religiós dins l’Occitània medievala
  • Dimècres 19 de decembre de 2012 - 18:30 - Maria-Joana VERNY (Universitat Paul-Valéry, Montpelhièr III) - Robert Allan (1927-1998), entre encantament del mond e desencantament
  • Dimècres 23 de genièr 2013 - 18:30 - Christophe IMBERT (Universitat de Tolosa II-Lo Miralh) - Del Felibritge a l'Ecole Romane : los trobadors de Moréas e l'esperit d'una renaissença de las letras
  • Dimècres 20 de febrièr de 2013 - 18:30 - Élodie de OLIVEIRA (Universitat de París-Sorbona, París IV) - La Canson del país (1948) : avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?
  • Dimècres 20 de març de 2013 - 18:30 - Joan-Ives CASANOVA (Universitat de Pau e dels Países d’Ador) - Dins l’obrador de las fargariás : los trobadors de Joan de Nòstradama
  • Dimècres 17 d’abrial de 2013 - 18:30 - Fausta GARAVINI (Universitat de Floréncia, Itàlia) - Montaigne occitan

Presentacion de Joan-Francés Courouau :

"Es la cinquena annada que nòstras conferéncias DMOO se debanan a l’Ostal d’Occitània. Destinadas a far accessiblas al nombre mai grand la frucha de la recerca universitària menada sus la matièra occitana – al sens larg –, rescontran un succès creissent al près de nòstres estudiants mas tanben d’un public alarguit compausat de curioses que s’interèssan a la cultura occitana e a la recerca scientifica.

"Lo programa es estat compausat en tenent compte de la diversitat de nòstras disciplinas : literatura medievala amb la medievista belga Nadine Henrard, modèrna amb Joan-Ives-Casanova, especialista de l’inventor dels trobadors, Joan de Nòstradama, lo sègle XIX amb lo comparatista Christophe Imbert sus un moment determinant de nòstra istòria literària, lo sègle XX gràcias a Maria-Joana Verny e Élodie de Oliveira que nos permeton caduna de tornar descobrir un grand autor, Robèrt Allan per l’una e Joan Bodon, per l’autra, la linguistica amb un dels melhors especialistas del gascon, Joan-Loís Massoure e la sociolinguistica amb l’especialista europenc Alan Viaut. E per claure l’annada universitària en beutat, sèm particularament aüroses e onorats de recebre, venguda especialament de Floréncia (Itàlia), la granda especialista de Montaigne, de la literatura francesa e de la literatura occitana, qu’es Fausta Garavini (17 d’abrial).

"Pròva sens dobte de son succès, pel primièr còp ongan, aquel partenariat amb l’Ostal d’Occitània e Convergéncia occitana benefícia del sosten dirècte de la Region Miègjorn-Pirenèus.

"Estudiants, collègas universitaris e ensenhaires o simples curioses, siatz planvenguts dins nòstres DMOO, dobèrts a totas e a totes, dins un esperit convivial de partatge de las coneissenças."


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.