Discors de M. Koïchiro Matsuura director General de l'UNESCO - Jornada internacionala de la lenga maire - 21 febrier de 2009.

A conclusion di dotze mes dediats a l'An internacional de las lengas, aquesta novèla edicion de la jornaa internacionala de la lenga maire dal 21 de febrier 2009 permet d'entraïnar una novèla fasa de reflexion e de bilanç.

Detz ans après la proclamacion de la Jornada da part de la Conferença generala de l'UNESCO sus prepausa dal Bangladesh, qual bilanç ne'n traire ?

Una constatacion sortís d'en premiera. Après aver butat l'accent sus lo reconeissiment da part de chasque comunitat de l'importança de pròpria lenga maire, la Jornada a progressivament suscitaa la curiositat de la comunitat internacionala vèrs lhi fondaments de la diversitat linguística e dal multilinguisme. En mai es devengut evident que las lengas, constitutivas de l'identitat de lhi indivídues e di pòples, son un element central per rejónher lhi objectius de l'Educacion per tuchi e aquilhi dal Millenari per lo desvolopament.

Un numre creissent e sempre mai variat de subjèctes, expression d'organizacions governativas e de la societat civila, reconeisson que las lengas son a la basa de totas las manifestacions de nòstra vita sociala, econòmica e culturala. Lhi liams entre l'educacion multilingüe (que jonh lenga maire, lenga nacionala e lenga internacionala), l'Educacion per tuchi e lhi objectius dal Millenari per lo desvolopament, constituïsson d'aüra enlai de pilastres per chasque estrategia al servici dal desvolopament sostenible.

Esperem vivament que sot l'impuls de la campanha de comunicacion menaa da l'UNESCO en ocasion de l'An internacional de las lengas 2008 sortissen de resultats concrets en favor de l'usatge de las lengas maires e dal multilinguisme e qu'aquela esfida sie a la basa de l'accion di govèrns e des agencias de cooperacion.

Al delai de l'interès suscitat da l'An e de las centenas de projèctes de promocion de las lengas lançats ental 2008, un'estima de l'impacte de l'An internacional de las lengas serè facha enti mes venents per mesurar l'importança de las lengas per lo desvolopament, la patz, la coesion sociala.

En aquel contèxte, en ocasion de la desena edicion de la Jornada internacionala de la lenga maire, lanço un apèl per que las nombrosas declaracions e iniciativas anonciaas ental cors dal 2008 sien seguias da de mesuras concretas e sosteniblas.

M'auguro, en particular, que lhi govèrns estabilissen, dins lo quadre di lors sistèmas educatius formals e informals e dedins las administracions, de mesuras viraas a assegurar la coesistença armoniosa e fruchosa de las lengas de chasque país. En aquela maniera saberèm preservar e promòure d'ambients multiculturals atents al respèct de totas las expressions de la diversitat culturala.

M. Koïchiro Matsuura , director General de l'UNESCO.


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.