Discors de M. Koïchiro Matsuura director General de l'UNESCO - Jornada internacionala de la lenga maire - 21 febrier de 2009.

A conclusion di dotze mes dediats a l'An internacional de las lengas, aquesta novèla edicion de la jornaa internacionala de la lenga maire dal 21 de febrier 2009 permet d'entraïnar una novèla fasa de reflexion e de bilanç.

Detz ans après la proclamacion de la Jornada da part de la Conferença generala de l'UNESCO sus prepausa dal Bangladesh, qual bilanç ne'n traire ?

Una constatacion sortís d'en premiera. Après aver butat l'accent sus lo reconeissiment da part de chasque comunitat de l'importança de pròpria lenga maire, la Jornada a progressivament suscitaa la curiositat de la comunitat internacionala vèrs lhi fondaments de la diversitat linguística e dal multilinguisme. En mai es devengut evident que las lengas, constitutivas de l'identitat de lhi indivídues e di pòples, son un element central per rejónher lhi objectius de l'Educacion per tuchi e aquilhi dal Millenari per lo desvolopament.

Un numre creissent e sempre mai variat de subjèctes, expression d'organizacions governativas e de la societat civila, reconeisson que las lengas son a la basa de totas las manifestacions de nòstra vita sociala, econòmica e culturala. Lhi liams entre l'educacion multilingüe (que jonh lenga maire, lenga nacionala e lenga internacionala), l'Educacion per tuchi e lhi objectius dal Millenari per lo desvolopament, constituïsson d'aüra enlai de pilastres per chasque estrategia al servici dal desvolopament sostenible.

Esperem vivament que sot l'impuls de la campanha de comunicacion menaa da l'UNESCO en ocasion de l'An internacional de las lengas 2008 sortissen de resultats concrets en favor de l'usatge de las lengas maires e dal multilinguisme e qu'aquela esfida sie a la basa de l'accion di govèrns e des agencias de cooperacion.

Al delai de l'interès suscitat da l'An e de las centenas de projèctes de promocion de las lengas lançats ental 2008, un'estima de l'impacte de l'An internacional de las lengas serè facha enti mes venents per mesurar l'importança de las lengas per lo desvolopament, la patz, la coesion sociala.

En aquel contèxte, en ocasion de la desena edicion de la Jornada internacionala de la lenga maire, lanço un apèl per que las nombrosas declaracions e iniciativas anonciaas ental cors dal 2008 sien seguias da de mesuras concretas e sosteniblas.

M'auguro, en particular, que lhi govèrns estabilissen, dins lo quadre di lors sistèmas educatius formals e informals e dedins las administracions, de mesuras viraas a assegurar la coesistença armoniosa e fruchosa de las lengas de chasque país. En aquela maniera saberèm preservar e promòure d'ambients multiculturals atents al respèct de totas las expressions de la diversitat culturala.

M. Koïchiro Matsuura , director General de l'UNESCO.


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.