Discors de M. Koïchiro Matsuura director General de l'UNESCO - Jornada internacionala de la lenga maire - 21 febrier de 2009.

A conclusion di dotze mes dediats a l'An internacional de las lengas, aquesta novèla edicion de la jornaa internacionala de la lenga maire dal 21 de febrier 2009 permet d'entraïnar una novèla fasa de reflexion e de bilanç.

Detz ans après la proclamacion de la Jornada da part de la Conferença generala de l'UNESCO sus prepausa dal Bangladesh, qual bilanç ne'n traire ?

Una constatacion sortís d'en premiera. Après aver butat l'accent sus lo reconeissiment da part de chasque comunitat de l'importança de pròpria lenga maire, la Jornada a progressivament suscitaa la curiositat de la comunitat internacionala vèrs lhi fondaments de la diversitat linguística e dal multilinguisme. En mai es devengut evident que las lengas, constitutivas de l'identitat de lhi indivídues e di pòples, son un element central per rejónher lhi objectius de l'Educacion per tuchi e aquilhi dal Millenari per lo desvolopament.

Un numre creissent e sempre mai variat de subjèctes, expression d'organizacions governativas e de la societat civila, reconeisson que las lengas son a la basa de totas las manifestacions de nòstra vita sociala, econòmica e culturala. Lhi liams entre l'educacion multilingüe (que jonh lenga maire, lenga nacionala e lenga internacionala), l'Educacion per tuchi e lhi objectius dal Millenari per lo desvolopament, constituïsson d'aüra enlai de pilastres per chasque estrategia al servici dal desvolopament sostenible.

Esperem vivament que sot l'impuls de la campanha de comunicacion menaa da l'UNESCO en ocasion de l'An internacional de las lengas 2008 sortissen de resultats concrets en favor de l'usatge de las lengas maires e dal multilinguisme e qu'aquela esfida sie a la basa de l'accion di govèrns e des agencias de cooperacion.

Al delai de l'interès suscitat da l'An e de las centenas de projèctes de promocion de las lengas lançats ental 2008, un'estima de l'impacte de l'An internacional de las lengas serè facha enti mes venents per mesurar l'importança de las lengas per lo desvolopament, la patz, la coesion sociala.

En aquel contèxte, en ocasion de la desena edicion de la Jornada internacionala de la lenga maire, lanço un apèl per que las nombrosas declaracions e iniciativas anonciaas ental cors dal 2008 sien seguias da de mesuras concretas e sosteniblas.

M'auguro, en particular, que lhi govèrns estabilissen, dins lo quadre di lors sistèmas educatius formals e informals e dedins las administracions, de mesuras viraas a assegurar la coesistença armoniosa e fruchosa de las lengas de chasque país. En aquela maniera saberèm preservar e promòure d'ambients multiculturals atents al respèct de totas las expressions de la diversitat culturala.

M. Koïchiro Matsuura , director General de l'UNESCO.


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.