Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 1 - Junh de 1896 - Ortografia modernizada :

Auguste Fourès (1848-1891), lo que Mistral apelava lo "Félibre de l'Epée", es nascut a Castèlnòu d'Arri, lo 8 d'abril 1848. En 1875 solament, amb Xavier Ricard, dintra dins lo Felibrige, après aver publicat en francés : Oiselets et Fleurettes (poesias), Antée, Marsyas (poèmas) etc. Lèu, fa espelir La Lauseto, ont comença de far tindar naut e clar lo bèl parlar del Lauragués. Escriu en mèma temps dins un flòc de jornals : La Dépèche, la Revue des Langues romanes ; en 1885, lo vesèm redactor en chef del jornal litterari le petit toulousain. Coma felibre, sas principalas òbras sont Les Grilhs e Les Cants del Solelh, poesias lengadocianas.

Fourès a cantat lo Miègjorn dins d'estròfas que lo plaçan al primièr rang dels poètas en parlar d'Òc.

auguste-foures-350

Auguste Fourès

 


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.