Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 1 - Junh de 1896 - Ortografia modernizada :

Auguste Fourès (1848-1891), lo que Mistral apelava lo "Félibre de l'Epée", es nascut a Castèlnòu d'Arri, lo 8 d'abril 1848. En 1875 solament, amb Xavier Ricard, dintra dins lo Felibrige, après aver publicat en francés : Oiselets et Fleurettes (poesias), Antée, Marsyas (poèmas) etc. Lèu, fa espelir La Lauseto, ont comença de far tindar naut e clar lo bèl parlar del Lauragués. Escriu en mèma temps dins un flòc de jornals : La Dépèche, la Revue des Langues romanes ; en 1885, lo vesèm redactor en chef del jornal litterari le petit toulousain. Coma felibre, sas principalas òbras sont Les Grilhs e Les Cants del Solelh, poesias lengadocianas.

Fourès a cantat lo Miègjorn dins d'estròfas que lo plaçan al primièr rang dels poètas en parlar d'Òc.

auguste-foures-350

Auguste Fourès

 


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.