pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Despuei son Portulan, viatge iniciatic dins l'Afganistan deis annadas setentas fins aquesto recuelh, pòrge a la literatura occitana un agach devèrs l'autre, l'estrangier, que siegue dins son país vò en defòra.

L'occitan i es lenga de relacion e de la relatacion, lenga estrangiera dins son pròpri país mai lenga universala pasmens.

Laissarem Degun es la darriera plega de l'autor onte Roland nos convida a si passejar amb Rimbaud, Van Gogh, vò ben Corto Maltese a travèrs de l'istòria, de paisagis de son imaginacion.

Ven sarrat amb un CD onte mantuneis artistas venon donar una interpretacion sonòra dei poèmas :

  • Bruno Martin
  • Brigitte Mouchel
  • D'Aquí Dub
  • Duo Maquet - Bachevalier
  • Dupain
  • Jagdish & Kreol Konnexyon
  • Mauresca Fracàs Dub
  • Moussu T e lei jovents
  • Nux Vomica
  • Original'Occitana feat
  • Alèssi dell'Umbria
  • Patrick Vaillant

'La man d'Urlica' de Raimonda Tricoire

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.

Camins de guèrra - Jules Cubaynes

Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.