pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Despuei son Portulan, viatge iniciatic dins l'Afganistan deis annadas setentas fins aquesto recuelh, pòrge a la literatura occitana un agach devèrs l'autre, l'estrangier, que siegue dins son país vò en defòra.

L'occitan i es lenga de relacion e de la relatacion, lenga estrangiera dins son pròpri país mai lenga universala pasmens.

Laissarem Degun es la darriera plega de l'autor onte Roland nos convida a si passejar amb Rimbaud, Van Gogh, vò ben Corto Maltese a travèrs de l'istòria, de paisagis de son imaginacion.

Ven sarrat amb un CD onte mantuneis artistas venon donar una interpretacion sonòra dei poèmas :

  • Bruno Martin
  • Brigitte Mouchel
  • D'Aquí Dub
  • Duo Maquet - Bachevalier
  • Dupain
  • Jagdish & Kreol Konnexyon
  • Mauresca Fracàs Dub
  • Moussu T e lei jovents
  • Nux Vomica
  • Original'Occitana feat
  • Alèssi dell'Umbria
  • Patrick Vaillant

Lo cambiament - Gui Vialà

lo-cambiament-vialaLo cambiament - Gui Vialà
La vida a Castras al temps de la Revolucion
IEO del Tarn - 2002 - 240 paginas - 15 x 21 cm - 18 €
ISBN : 2951939701

Lo cambiament es un roman istoric de Gui Vialà. Conta l'istòria de dos amics que tot deuriá opausar.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Una ponhada de clavèls - Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.