nomadas-regordNomadas - Anna Regord
IEO Edicion - 2008 - 136 paginas

La bona suspresa de 2008 en literatura occitana. Anna Regord vos convida delà la mar, per descobrir, luènh d'un occident destimborlat e fat, un mond plen de vida e d'umanitat.

Extrach p6 : "Un còp èra la sabla, soleta sus la tèrra, e que se languissiá. Un còp èra lo vent que passejava lo mond, a rebalar sa lanha. Los dos quand se trobèron, tanlèu s'agradèron. E los vaquí en fèsta que folastrejan ensem, que se mesclan entre eles. D'aquel bèl revolum, d'enfantons ne nasquèron, que demorèron aquí, se botèron a créisser, caminant dins la sabla, lo cap dins los aires, descauces e liures.

"Aquí cossí venguèron, los enfants del grand èrm..."


L'oliu del giratòri - Annick Jahan

L'Oliu del Giratòri L'ostal d'edicion setòri L'An Demain publica en occitan lo conte d'Annick Jahan, L'olivier du rond point.

La traduccion occitana es de Mirelha Braç e d'Alan Roch. Los dessenhs son de Paul Rey, las aqüarèlas de Cécile Puig.

Lo libre de 24 paginas e titolat L'olui del Giratòri còsta 10 èuros.

E d’aquí nasquèron los mites - Griselda Lozano

E d’aquí nasquèron los mites Lo libre E d’aquí nasquèron los mites de Griselda Lozano sortiguèt en 2017.

Recampa una seleccion dels melhors articles sus l’istòria d’Occitània que l'autora publiquèt sul jornal numeric Jornalet.

Lo libre conten 276 paginas.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.