La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...

Dins aquelas annadas 1960, al nom del progrès, lo campèstre va definitivament cambiar. Dins la comba, Bordare es lo sol païsan a pas voler vendre las tèrras, seriá a pres d’aur. Es sol contra totes per que sa tèrra demòre...

Lo primièr roman de Claude Michelet, cantoral de la tèrra e dels òmes que s’en cargan.

La traduccion es de Michel Villeneuve.


Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.