La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...

Dins aquelas annadas 1960, al nom del progrès, lo campèstre va definitivament cambiar. Dins la comba, Bordare es lo sol païsan a pas voler vendre las tèrras, seriá a pres d’aur. Es sol contra totes per que sa tèrra demòre...

Lo primièr roman de Claude Michelet, cantoral de la tèrra e dels òmes que s’en cargan.

La traduccion es de Michel Villeneuve.


A l'ombra dels cerièisses bèles - Bernadeta Romieu

mars Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr pròche e conegut, ven estrangièr.

Prèmi Ostana de 2015

grains-of-gold Mai de 2015, James Thomas (Bristòl 1971) ven de reçaupre lo Prèmi Ostana per la lenga occitana.

Ven de publicar : Grains of gold una antologia de la literatura occitana a cò de Francis Boutle Publishers [ligam]

Aqueste prèmi recompensa la qualitat de son trabalh en favor de la difusion de la literatura occitana dins lo mond.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.