plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.

"Entrò los vint o trenta ans, òm crei que lo temps es un riu infinit, una substància estranha que s'alimenta d'esperela e jamai se demesís. E s'escai que l'òme, a un moment, descubrís la traïson dels ans. S'escai sempre un moment - e lo meu coincidiguèt amb la mòrt de la miá paura maire -  que, tot d'un còp, la jovença s'acaba e lo temps se desgèla coma un molon de nèu que lo tròn i es tombat dessús. A comptar d'aquel moment, los jorns e los ans començan d'acorchar e lo temps se fa vapor efemèra - coma la de la nèu quand se degèla - qu'estropa lo còr, pichon a pichon, e l'endormís. E, aital, quand volèm nos'n mainar es ja tard per ensajar de se rebellar."

Presentacion de l'editor :

Andrés, lo darrièr abitant d'Anielle, vilatge abandonat dels pirenèus aragoneses, se soven cossí pauc a pauc sos vesins e amics se moriguèron o s'enanèron a la vila. Refugiat dins las roïnas d'aquel vilatge-trèva, presonièr d'una solitud extrèma, evòca lo temps ont partejava aquela vida amb sa femna, Sabina, qu'acabèt per se suicidar, rosegada pel desespèr. Demorat sol amb sa canha se farga un mond entre sòmi e foliá al mièg d'ostals abausonats e rosegats per la vagetacion e de carrièras vuèjas...

L'autor : Julio Llamazares

Nasquèt en 1955 dins lo vilatge de Vegamián (Leon), uèi desparegut, negat dins las aigas d'un barratge. Aprèp d'estudis de drech, abandonèt lèu lo mestièr d'avocat per se consacrar al jornalisme escrich, radiofonic e de television a Madrid. Publiquèt de libres de poèmas demest los quals podèm senhalar Memoria de la Nieve (1982) qu'obtenguèt lo prèmi Jorge Giullén, e d'ensages, coma l'insolit e narratiu : El Entierro de Genarín (1981). Es tanben autor de romans o ficcions narativas : Lunas de Lobos (1985), La Lluvia Amarilla (1988), Escenarios de Cine Mudo (1993), El Cielo de Madrid (2005) e d'un fum d'autras publicacions : En Mitad de Ninguna Parte (1995), Tres historias verdaderas (1998) etc... Es un dels autors mai originals e remarcables de la literatura espanhòla contemporanèa.

Lo traductor : Fernand Vialaret

Nasquèt en 1928 al Bosquet, masatge pichon de Levezon (Avairon), dins una familha de nòu drolles ont l'occitan èra la lenga de cada jorn. Estudièt al país e, vengut professor sa passion per sa lenga mairala lo menèt a l'ensenhar al licèu de Caramauç (Tarn) tanplan coma lo castelhan, lenga sòrra de la latinitat. Amorós de las doas lengas, son sòmi de longa, èra de revirar un roman castelhan a l'occitan.

Son rescontre amb La Lluvia Amarilla de J. Llamazares foguèt determinant e per astre, n'acabèt la revirada qualques jorns abans sa mòrt accidentala un 28 de febrièr de 2005.


Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."

Identitat culturala e dinamisme economic

identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.