Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Extrach, Roges Nivolasses, paginas 40 e 41 :

« Los conselhièrs de Lacapèla-Cabanial, Serinjac, Vireta e mai Floretas, son inquiets, que cada jorn, e mai mantun còp per d’unes, me sònan al telefòn ! A l’ostal o a la comuna ! A quina ora que siá, macarèl ! Fòrça mormolhan que la polícia es ben longanha, e tot e tot... e que los cònsols fan pas son trabalh... Enfin qué ? Brigadièr, cal capitar al pus lèu ! »

Lo ton de la darrièra frasa èra pesuc de menaças, de sosentenduts. Lo brigadièr o percebiá, – e mai sentiguèt los pels dels braces se li quilhar ! e lo prenguèt coma un òrdre...

« Bon, Monsen Conselhièr general, farem al maximum e...

– O vos conselhi ! copèt l’autre. Anem, me’n cal anar ; una acampada a la prefectura. »

Lo brigadièr, un còp a la gendarmariá sonèt son adjunt e lo Ramondenc. Totis tres faguèron lo punt.

« Pensi que caldriá cosinar la femna Lalanda, diguèt lo Ramondenc.

– I pensavi, ieu tanben », ajustèt lo brigadièr. L’adjunt capegèt.

Abans de montar dins la 4L, blau cerulenc, lo brigadièr, qu’èra grandàs, quitèt lo quèpi, per se trucar pas al tet de l’autò. L’adjunt menava. Vint minutas pus tard dintravan dins la cort de çò qu’èra estat, autres còps, l’ostal d’un ric pagés. Çò que vos tirava l’uèlh, d’en primièr, èra la palha. N’i aviá pertot. Cambiava las formas de las causas, cubrissent los objèctes d’un lençòl jaunàs-passat. Adoçava, en los cambiant, los pès de las parets, e s’amontairava dins los recantons. N’i aviá tanben sus las fustas dels engards, abandonada aquí pels vents torbilhs de l’auton e de la prima. Las bastissas d’espleita, a l’abandon, avián entamenat son arroïnada. De teulats crebats aicí e la, de doberturas badantas sens pòrta ni contravent e de qualas subsistissíán las palmèlas rovilhadas ; d’espleits rosegats de rovilha, d’esqueletas de carretas esclafadas jos de montairòls de palha.

E, al mièg d’aquel cementèri d’espleits, contrastant amb aquela mòrt lenta, un desenat de galinas e dos o tres pols picoravan sus un pojolet de terranha envasit per las èrbas fòlas, qu’èra estat, i aviá fòrça temps, de fems. La polalha, espaurugada pel tarabastèri de l’autò, desfugiguèt, pialhanta, ensajant de s’enairar de sas alas impoderosas, daissant plaça als cavals mecanics e pudents, s’anant rescondre jos la carcassa cussonada e mièja crotlanta d’una antica maquina d’escodre encara atalada a una locomobila chapada per l’oxid de fèrre. Dins la cort, demèst palha e èrbas fòlas, creissián aicí e la d’agrunelièrs, blaus d’agrunèlas rafidas, provenda de l’aucelum...


D'ara enlà - Franc Bardòu

mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard

lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.