mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Presentaion de l'autora – Vaquí qualques contes adaptats e racontes cortets suls pensaments, pantaisses, espèrs e bonurs de nosautres las femnas.

Aquelas istòrias son una mena de soscadissa sus fòrças causas que podèm pas gaire exprimir dins la vida vidanta e que nos empachan de viure vertadièrament.

Cossí vivèm ? Dreitas ni per tot ! Al ausir un fum de planhs, de desiranças, de ramelets d'espèrs que son flors del mes de març, vòli comprene quala es l'astrada que nos mena.

Femna ! Te rises e te ploras. Aimas dançar, cantar, bombir coma una èrsa. Coma aiga viva, ton anma granada de mots conflats de vida, monta, gemèga e s'esclafa per s'espandir sus la grava dins un mormolhadís apasimat, doç coma una careça.

E pr'aquò existisson mantunas dolors que se ne pòt pas parlar e per subrecarga qu'empachan de parlar.

Patiguères. Patisses encara que te vòlon embarrar dins de presons afectivas o çò pus grèu dins de vertadièras presons de teissut negre. Te creguèron avalida, mas siás totjorn de pè : cossí que vira, es mai fòrt que tot : demòras e espèras !


Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

Ecrits en langue d'oc & Auteurs Occitans du Haut-Rouergue - Zefir Bòsc

Lo libre Ecrits en langue d'oc et Auteurs Occitans du Haut-Rouergue sortiguèt en 2010. Presenta de tèxtes d'autors occitans del Naut Roergue, contemporans o ancian.

D'escriches en lenga occitana : poèmas, contes, cançons... mas tanben inventaris de bens o contractes.

L'edicion es estada aprestada per Zefir Bòsc. Los tèxtes son classificats per cantons e comunas d'origina :

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?