princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Dins aquestes contes « faches a la man » plens de vida e de vam, l'occitan es encara e totjorn la lenga que sas paraulas dobrisson als enfants la pòrta bèla dels pantaisses.

Lo libre aparten a la collecion Los camins de la vida que recampa d'obratge en occitan per l'educacion.

Per ne saupre mai [clicar]


Autan Negre - Cristian Chaumont

autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard

lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.