princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Dins aquestes contes « faches a la man » plens de vida e de vam, l'occitan es encara e totjorn la lenga que sas paraulas dobrisson als enfants la pòrta bèla dels pantaisses.

Lo libre aparten a la collecion Los camins de la vida que recampa d'obratge en occitan per l'educacion.

Per ne saupre mai [clicar]


Lo mistèri de la Montanha Negra - Clairmont Cristina

misteri-montanha-cristina-clairmontParegut en 2011 a las edicions Lacour-Ollé : Lo mistèri de la Montanha Negra de Clairmont Cristina

Presentacion de l'editor - Dins aqueste tèxte, l'autor nos convida a viure tres annadas de son enfança dins la Montanha Negra ont sa sensibilitat s'es formada dins las landas, los prats e los bosques, tres annadas ont la guèrra, coma un retinton, es venguda trebolar l'inchalhença d'aqueste temps.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.