princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Dins aquestes contes « faches a la man » plens de vida e de vam, l'occitan es encara e totjorn la lenga que sas paraulas dobrisson als enfants la pòrta bèla dels pantaisses.

Lo libre aparten a la collecion Los camins de la vida que recampa d'obratge en occitan per l'educacion.

Per ne saupre mai [clicar]


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson - Sèrgi Viaule

mars Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson (del Puèi de Velai fins a Alès) es un raconte de viatge de Sèrgi Viaule. Publicat per Las edicion dels regionalisme sortiguèt en 2019. Lo libre fa 172 paginas.

Presentacion de l'editor – Dins aqueste raconte, l’autor nos escalcís cossí en quatòrze jorns percorreguèt, dins las pesadas de Robèrt Loís Stevenson, los tres cent quilomètres que desseparan Lo Puèi de Velai d’Alès.

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.