princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Dins aquestes contes « faches a la man » plens de vida e de vam, l'occitan es encara e totjorn la lenga que sas paraulas dobrisson als enfants la pòrta bèla dels pantaisses.

Lo libre aparten a la collecion Los camins de la vida que recampa d'obratge en occitan per l'educacion.

Per ne saupre mai [clicar]


L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.

Retrach del colonizat - Albert Memmi

retrach-colonizat Retrach del colonizat d'Albert Memmi (Vent Terral, 1983).

Quatrena de cobèrta – Aqueste libre, paregut pel primièr còp en 1957 es lèu vengut un classic que i se son reconegut dedins los colonizats dels cincs continents.

Revirat dins un vintenat de lengas, gràcia a l'escrivan Cristian Rapin, l'avèm ara en version occitana.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...