Sul
pont de veire Es sortit al mes de novembre de 2020 lo recuèlh de contes Sul pont de veire d'Andrieu Lagarda. Es estat editat per Letras d'òc.

Lo libre de 128 paginas es accompanhat d'un CD que conten los tèxtes legits per Camilha Bilhac. Un lexic occitan-francés ajudarà lo lector francofòn pauc familièr amb la lenga occitana.

Andrieu Lagarda tot lo long de sa vida faguèt passar dins son escritura tota la fòrça dels racontes populars, en posant a la font de la paraula viva dels contaires de son país lo material al còp ligüistic e imaginari de sos escriches.

Es l'autor d'una òbra pensada per un pedagòg que noirís uèi encara lo còrpus de la literatura occitana modèrna.

De contes misterioses, meravilhoses e legendaris, risolièrs e amistoses pel plaser dels mainats coma dels adultes.


Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

A l'entorn de l'accion occitana (1930-1950)

actes-colloque-seteme-2013 A l’entorn de l’accion occitana (1930-1950) Paul Ricard, Jorgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette. Actes del collòqui de Seteme-de-Provença - 02/02/2013 - [ligam]

Editats per Maria-Joana Verny e publicats pel Centre culturel Louis Aragon

2014 - 10 èuros - ISBN : 978-2-9516630-1-5

Dins los tudèls - Recuèlh de nòvas

Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del Lauragués, es sortit.

Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.