patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Presentacion de l'editor : Un grand libre d'enfança

S'i encontran los sòmis, las paurs, las jòias e las penas, los mistèris, los jòcs de las filhas, las amiguetas e los garçons… E tanben los parents, l'escòla, los vesins, los ressons de l'Istòria, la violéncia de las relacions umanas vists amb los uèlhs e lo còr d'una drolleta.

Libre miralh de Nous les filles escriut e publicat en francés, Dins de patetas rojas, es lo raconte d'una descobèrta, la del mond. Maria Roanet nos i conta sens nostalgia lo passatge de l'enfança a l'adolescéncia.

Un libre pas brica ordinari que tòca al prigond de l'existéncia.

Extrach

Tot lo torn de la catedrala de Besièrs, darrèr los barris, i a un quartièr de carrièiras pichonèlas, amb d'ostals nauts e destreches, una fenèstra per estatge e pas qu'al darrièr se recèp lo solelh, e de galís encara dins lo plan pauc de temps que passa pels teulats.

La vida d'aqueles ostals davala per carrièiras : la bugada penja a la fenèstra, lo mond sortisson las cadièiras per legir lo jornal, o per dormir un bocinon o per brocar o per plomar de trufas, se sònan d'una fenèstra a l'autra, se carcanhan, apèlan los enfants e l'apèl rebombís de grop en grop fins que trape l'enfant dins quauque cava, o quauque cort a cèl dobèrt : lo canton ont jògan. En passant al ras de las fenèstras que dònan sus la carrièira ausisses de conversacions, veses los mòbles, lo mond que manjan.

Ligams

  • presentacion del libre sul site de L'IEO d'Avairon [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion del libre sul jornal La Dépêche [aquí]

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

Còr d'Occitània - Ramon Ginolhac

mars La seccion edicion de l'IEO de Tarn publiquèt en 2018 lo libre Còr d'Occitània.

L'òbra aprestada per Ramon Ginolhac recampa divèrs tèxtes d'escrivans tarneses del sègle vint. Completa lo trabalh de Cristian Laux que publiquèt en 1980 Albigés País Occitan.

Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."