lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

« Çò que me sembla bèl, çò que voldriái far, es un libre sus pas res (...) » escriviá Flaubert (Lettre à Louise Colet, 16 janvier 1852). Benlèu qu’es çò que capita Gui Vialà : se lo raconte es simple, es qu’es vertadièr. Dins aquesta vertat dels personatges, dins aquesta beutat umila de la pluma, s’escond un tractament de grandas intelligéncia e sensibilitat d’un subjècte pròpriament classic. En prepausant un agach fin finala modèrne e amaisat, l’autor nos balha una bèla istòria, al sens lo pus nòble del mot.

Pas cap d’esitacion donc : un libre de devorar !

Gui Vialà es nascut a Soal, un vilatge al ras de Castras, en 1920. Ensenhaire dins Tarn, fa mai de vint ans qu’escriu poèmas, contes, novèlas. Dempuèi qu’a pres la retirada, viu a Castras e contunha d’agachar lo pichon mond de la vila.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr, Gui Vialà, IEO, 2014, 160 paginas, 12 €, ISBN : 9782859102401


Tièra dels romans istorics de Gui Vialà :

  • La Castelana de Burlats : sègle XII, del temps de la comtessa Asalaís e dels Trobadors.
  • Lo Quasèrn de Francés Calquièr : sègle XVI, las guèrras de religion ensagnosissián lo país.
  • Lo Cambiament : debuta de la revolucion de 1789.
  • Atal va la vida : sovenirs de familha e vida del pòble al sègle 19.
  • Jiròni lo salvatge : sègle 20, a Durfòrt, raconte d’una evasion d’Alemanha.

Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.

A l'ombra d'un manguièr

a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]