lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

« Çò que me sembla bèl, çò que voldriái far, es un libre sus pas res (...) » escriviá Flaubert (Lettre à Louise Colet, 16 janvier 1852). Benlèu qu’es çò que capita Gui Vialà : se lo raconte es simple, es qu’es vertadièr. Dins aquesta vertat dels personatges, dins aquesta beutat umila de la pluma, s’escond un tractament de grandas intelligéncia e sensibilitat d’un subjècte pròpriament classic. En prepausant un agach fin finala modèrne e amaisat, l’autor nos balha una bèla istòria, al sens lo pus nòble del mot.

Pas cap d’esitacion donc : un libre de devorar !

Gui Vialà es nascut a Soal, un vilatge al ras de Castras, en 1920. Ensenhaire dins Tarn, fa mai de vint ans qu’escriu poèmas, contes, novèlas. Dempuèi qu’a pres la retirada, viu a Castras e contunha d’agachar lo pichon mond de la vila.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr, Gui Vialà, IEO, 2014, 160 paginas, 12 €, ISBN : 9782859102401


Tièra dels romans istorics de Gui Vialà :

  • La Castelana de Burlats : sègle XII, del temps de la comtessa Asalaís e dels Trobadors.
  • Lo Quasèrn de Francés Calquièr : sègle XVI, las guèrras de religion ensagnosissián lo país.
  • Lo Cambiament : debuta de la revolucion de 1789.
  • Atal va la vida : sovenirs de familha e vida del pòble al sègle 19.
  • Jiròni lo salvatge : sègle 20, a Durfòrt, raconte d’una evasion d’Alemanha.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

A planta cotelet - Jòrdi Peladan

A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.