lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

« Çò que me sembla bèl, çò que voldriái far, es un libre sus pas res (...) » escriviá Flaubert (Lettre à Louise Colet, 16 janvier 1852). Benlèu qu’es çò que capita Gui Vialà : se lo raconte es simple, es qu’es vertadièr. Dins aquesta vertat dels personatges, dins aquesta beutat umila de la pluma, s’escond un tractament de grandas intelligéncia e sensibilitat d’un subjècte pròpriament classic. En prepausant un agach fin finala modèrne e amaisat, l’autor nos balha una bèla istòria, al sens lo pus nòble del mot.

Pas cap d’esitacion donc : un libre de devorar !

Gui Vialà es nascut a Soal, un vilatge al ras de Castras, en 1920. Ensenhaire dins Tarn, fa mai de vint ans qu’escriu poèmas, contes, novèlas. Dempuèi qu’a pres la retirada, viu a Castras e contunha d’agachar lo pichon mond de la vila.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr, Gui Vialà, IEO, 2014, 160 paginas, 12 €, ISBN : 9782859102401


Tièra dels romans istorics de Gui Vialà :

  • La Castelana de Burlats : sègle XII, del temps de la comtessa Asalaís e dels Trobadors.
  • Lo Quasèrn de Francés Calquièr : sègle XVI, las guèrras de religion ensagnosissián lo país.
  • Lo Cambiament : debuta de la revolucion de 1789.
  • Atal va la vida : sovenirs de familha e vida del pòble al sègle 19.
  • Jiròni lo salvatge : sègle 20, a Durfòrt, raconte d’una evasion d’Alemanha.

La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.