viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.

Dins l’edicion : Viatge d’ivèrn – De segur sèm pas tròp acostumats de trapar de femnas qu’escrivon en occitan e n’i a encara mens en occitan provençau. Pasmens, serià far escòrna a la Danièla Julien de saludar la sortida de son libre Viatge d’ivèrn sonque per aquestas rasons estatisticas.

Es un recuelh de tretze novèlas que n’espeta una sensibilitat demasiada. L’autritz trai sul mond e sus sa quita condicion un agach sens indulgéncia, sens complasença, un agach lucid e farfolhaire fins a n’èsser quasi indecent. Al lasèr, amb una precision que farià lèga als estratègis de l’OTAN. Danièla tira drech al mai prigond, al mai intim de l’èime toca aquí onte li prutz, aquí onte nos prutz. Lo legeire es lèu pivelat, trebolat en agachaire destorbaire e clandestin per aquel jòc subtiu de clar escur qu’amaga per benlèu melhor desvelar. Las novèlas s’entremesclan entre laguis quotidians e sòmis fantastics.

Misèrias de totas menas, lo jove « a l’agach de mar » drogat que capitas pas d’assolar, malautiàs e descasença dels èssers pròches, dramas intims, vuege de l’arma e del còrs, son tant d’eveniments e tant d’escasenças que te barrutlan de l’espepissatge psicanalitic al desbondament metafisic.

Al fil de las paginas, notarem : « L’autra », un doble, benlèu, acrocada coma a un gavitél a son imatge fisic, remiracion narcissica obsessionala, un imatge que se lo cal tragicament estripar per se tornar bastir la feminitat sus de valors mens fugidissas. [...]

Calrià citar totas las nòvas, mas a cadun son viatge, a cadun la descobérta de son ivèrn.

Jòrdi Peladan

Sorsa del tèxt : Articles de Mesclum per 1998.


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

La Canson del País

cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.