viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.

Dins l’edicion : Viatge d’ivèrn – De segur sèm pas tròp acostumats de trapar de femnas qu’escrivon en occitan e n’i a encara mens en occitan provençau. Pasmens, serià far escòrna a la Danièla Julien de saludar la sortida de son libre Viatge d’ivèrn sonque per aquestas rasons estatisticas.

Es un recuelh de tretze novèlas que n’espeta una sensibilitat demasiada. L’autritz trai sul mond e sus sa quita condicion un agach sens indulgéncia, sens complasença, un agach lucid e farfolhaire fins a n’èsser quasi indecent. Al lasèr, amb una precision que farià lèga als estratègis de l’OTAN. Danièla tira drech al mai prigond, al mai intim de l’èime toca aquí onte li prutz, aquí onte nos prutz. Lo legeire es lèu pivelat, trebolat en agachaire destorbaire e clandestin per aquel jòc subtiu de clar escur qu’amaga per benlèu melhor desvelar. Las novèlas s’entremesclan entre laguis quotidians e sòmis fantastics.

Misèrias de totas menas, lo jove « a l’agach de mar » drogat que capitas pas d’assolar, malautiàs e descasença dels èssers pròches, dramas intims, vuege de l’arma e del còrs, son tant d’eveniments e tant d’escasenças que te barrutlan de l’espepissatge psicanalitic al desbondament metafisic.

Al fil de las paginas, notarem : « L’autra », un doble, benlèu, acrocada coma a un gavitél a son imatge fisic, remiracion narcissica obsessionala, un imatge que se lo cal tragicament estripar per se tornar bastir la feminitat sus de valors mens fugidissas. [...]

Calrià citar totas las nòvas, mas a cadun son viatge, a cadun la descobérta de son ivèrn.

Jòrdi Peladan

Sorsa del tèxt : Articles de Mesclum per 1998.


Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."

Memòrias d'un vailet de bòria - Zefir Bòsc

En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.