irlanda-gallas Barrutlada en Irlanda e en Gallas de Sèrgi Viaule (Editions des regionalismes, 2014, 188 paginas, 16,50 èuros).

En junh e julhet de 2013, Sèrgi Viaule partís amb son autocaravana sus las rotas d'Irlanda. Que plòga, que vente o que faga bèl temps, cada jorn notarà sas impressions e sas « aventuras » sus un quasernet.

Pendent mai d'un mes va viatjar dins lo país marcat del trefuèlh e en Gallas. Lo libre Barrutlada en Irlanda e en Gallas n'es l'abotiment.

Dins aquel raconte nos convida a trevar las landas pauc o pro salvatjas d'aquel territòri. Nos far virar a l'entorn de sos lacs, bordejar sos rius mitics ont se veson nadar los salmons contra subèrna, e benlèu enfangar dins sas torbièras, a l’encòp sornas e luminosas.

L'autor al azard de son escoreguda, nos prepausa de lo seguir al grat dels camins bartassièrs, de descobrir un art de viure ont los pubs espitalièrs, vius de musica, de cants e de cervesa, fan lo fachin d’aquel país de tradicions.

Dins aquelas cronicas, es amb estrambòrd, emocion e umor que l’autor albigés nos conta son « torn d’Irlanda e de Gallas » motorizat. Nos porgís un raconte gaujós ont qualques còps la suspresa o peltira a l’encantament. O fa dins una lenga viva e sensibla que conven a plec a aquesta mena d’exercici literari, encara tròp rar en occitan.

Una escritura que buta al sòmi e al viatge !


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Legir Joan Bodon en catalan

El llibre dels finals Catoia l'enfarinat Las edicions Club Editor propausan en catalan la traduccion de dos libre de Joan Bodon Lo libre dels grands jorns e Lo libre de Catòia

Son titolats : El llibre dels finals e Catoia l’enfarinat. Las traduccions son de Joan-Lluís Lluís e de Artur Quintana.